dilluns, 18 de maig del 2009
Entre Trotsky y Tintín
• El izquierdista francés Olivier Besancenot apadrina un nuevo partido anticapitalista
¿Existe vida a la izquierda de la izquierda? Al menos alguien intenta que la haya, sin traicionar los principios, pero adaptándolos a los tiempos que corren. A Olivier Besancenot (Levallois-Perret, 1974) el experimento le está yendo bien en Francia. Puede presumir de haber sacudido el espacio electoral izquierdista al ganarse el voto de millón y medio de franceses en las últimas presidenciales. Un golpe de efecto del que anhela contagiarse un partido presentado ayer en Barcelona y Madrid que busca aglutinar a la extrema izquierda cara a los comicios europeos.La crisis económica puede ser el acicate para retomar una lucha contra el capitalismo que la caída del muro de Berlín parecía dar por terminada a finales del siglo pasado. Se trata de recuperar fuelle para "cambiar el mundo de base y derrocar el sistema". Utópico o no, con esa semilla germina Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Los principios suenan a otras épocas, pero los oradores han cambiado mucho y las palabras están matizadas.Sin etiquetasEl referente, Besancenot, es un mileurista que trabaja como cartero cuatro días a la semana en Neuilly-sur-Seine, una rica ciudad contigua a París de la que fue alcalde Nicolas Sarkozy. Se le conoce como "el cartero trotskista", conjugando su oficio con la ideología que parece pregonar. Parece, porque él huye de etiquetas. "No soy ni trotskista, ni guevarista ni luxemburguista (por Rosa Luxemburgo; soy un revolucionario". Precisamente para no etiquetarse decidió disolver la trotskista Liga Comunista Revolucionaria (LCR) que presidía para fundar el Nuevo Partido Anticapitalista (NPA), del que Revolta Global-Esquerra Anticapitalista es discípulo. "El anticapitalismo requiere de un movimiento internacional como el de, por ejemplo, los comunistas o los verdes".Así lo defendió ante entusiasmados "camaradas" catalanes, quienes comprobaron su perfil joven y contestatario y el aire fresco que intenta imprimir a su revolución con 35 años y una cara de niño que a algunos les recuerda a Tintín. Eso sí, a diferencia de la ácida sátira que el personaje de Hergé hizo del comunismo cuando viajó al país de los Soviets, el lavado de cara que impulsa Besancenot incluye autocrítica. "La revolución precisa de ser reinventada, porque ningún experimento revolucionario ha tenido éxito. Muchos de ellos terminaron como caricaturas sangrientas".En resumen, una revolución corregida y aumentada, pero permanente (como decía Trotsky) y ahora también internacionalizada (como dice Besancenot). "De ilusión también se vive", pensarán algunos. "¿Por qué no?", responde el NPA español en su lema electoral.
diumenge, 17 de maig del 2009
Campanya ICV-EUiA
dissabte, 16 de maig del 2009
dimarts, 12 de maig del 2009
ICV-EUIA a les eleccions europees


dilluns, 11 de maig del 2009
Notícia a El Periódico de Catalunya
L’esquerrà francès Olivier Besancenot apadrina un nou partit anticapitalista
diumenge 10 de maig de 2009
José Rico.
¿Hi ha vida a l’esquerra de l’esquerra? Almenys algú intenta que n’hi hagi, sense trair els principis, però adaptant-los als temps que corren. A Olivier Besancenot (Levallois-Perret, 1974) l’experiment li està anant bé a França. Pot presumir d’haver sacsejat l’espai electoral esquerrà a l’haver-se guanyat el vot d’un milió i mig de francesos en les últimes eleccions presidencials. Un cop d’efecte del qual anhela encomanar-se un partit presentat ahir a Barcelona i Madrid que busca aglutinar l’extrema esquerra de cara als comicis europeus del mes de juny.
La crisi econòmica pot suposar l’impuls necessari per reprendre una lluita contra el capitalisme que la caiguda del mur de Berlín semblava donar per acabada a finals del segle passat. Es tracta de recuperar força per "canviar el món de base i enderrocar el sistema". Utòpic o no, amb aquesta llavor germina Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Els principis sonen a altres èpoques, però els oradors han canviat molt i les paraules estan matisades.
Sense etiquetes
El referent, Besancenot, és un mileurista que treballa com a carter quatre dies a la setmana a Neuilly-sur- Seine, una rica ciutat contigua a París de la qual va ser alcalde Nicolas Sarkozy. Se’l coneix com "el carter trotskista", conjugant el seu ofici amb la ideologia que sembla pregonar. Sembla, perquè ell fuig d’etiquetes. "No sóc ni trotskista, ni guevarista ni luxemburguista (per Rosa Luxemburg); sóc un revolucionari". Precisament per no etiquetar-se va decidir dissoldre la trotskista Lliga Comunista Revolucionària (LCR) que presidia per fundar el Nou Partit Anticapitalista (NPA), del qual Revolta Global-Esquerra Anticapitalista és deixeble. "L’anticapitalisme requereix d’un moviment internacional com el que tenen, per exemple, els comunistes o els verds".
Així ho va defensar davant entusiasmats "camarades" catalans, que van comprovar el seu perfil jove i contestatari i l’aire fresc que intenta imprimir a la seva revolució amb 35 anys i una cara de nen que a alguns els recorda la de Tintín. Això sí, a diferència de l’àcida sàtira que el personatge d’Hergé va fer del comunisme quan va viatjar al país dels Soviets, el rentat de cara que impulsa Besancenot inclou autocrítica. "La revolució requereix ser reinventada, perquè fins ara cap experiment revolucionari ha tingut èxit. Molts d’ells van acabar com a caricatures sagnants".
En resum, una revolució corregida i augmentada, però permanent (com deia Trotsky) i ara també internacionalitzada (com diu Besancenot). "D’il.lusió també es viu", deuen pensar alguns. "¿Per què no?" respon el NPA espanyol en el seu lema electoral.
diumenge, 10 de maig del 2009
divendres, 8 de maig del 2009
PDF.CAMP

Concentració:
divendres 15 de maig - 19:00 hores - davant de l’estació de ferrocarril de Reus
Viatge reivindicatiu
Tarragona-Reus-Mòra:
dissabte 13 de juny - sortida a les 10:07 de l’estació de ferrocarril de Tarragona
Caminada per un ferrocarril públic de qualitat:
diumenge 5 de juliol - Línia Reus-Roda
A LES USUARIES I USUARIS, LEGÍTIMS PROPIETARIS DEL FERROCARRIL
El Camp de Tarragona es troba en unes condicions precàries de mobilitat. Les infrastructures ferroviàries realitzades i les proposades a curt termini no responen a les necessitats reals de la població. Per altre banda, els governs europeus han tendit a cedir davant els grans interessos privats portant a terme polítiques de traspàs de la gestió dels serveis públics cap al mercat privat. Les negatives conseqüències d’aquest model de gestió són previsibles:
l Reducció d’inversions a costa de la seguretat
l Augment de les tarifes i increment del cost públic
l Degradació de la qualitat del servei
L’ALTERNATIVA D’UN FERROCARRIL PÚBLIC, SOCIAL, SEGUR I SOSTENIBLE
l PÚBLIC: Orientat a la satisfacció de les necessitats de transport de les persones.
l SEGUR: Amb la seguretat com a primer criteri, no subordinat a cap altre.
l SOSTENIBLE: Que prioritzi el respecte pel medi ambient.
l ASSEQUIBLE: Amb tarifes que garanteixin l’accés al conjunt de la ciutadania.
l ACCESSIBLE: Atent a les persones amb mobilitat reduïda, cotxes de nens, bicicletes i equipatges.
l DE QUALITAT: Que sigui respectuós amb l’usuari i que mantingui personal necessari (tant als trens com a les estacions de les comarques de Tarragona) per a una adequada atenció al públic: informació, venda de bitllets, seguretat, sales d’espera, etc.
l DIGNE: Amb una dotació suficient de recursos per a l’adequació dels edificis de viatges.
l EFICAÇ: Priotitzant la satisfacció de les necessitats de transport, augmentant la freqüència de trens de Mitjana i Llarga Distància i la coherència d’horaris, facilitant una millor vertebració del territori.
Per avançar en aquest model, reclamem, com a mesures urgents:
l La triplicació dels trens de Mitjana Distància fins a Flix i Montblanc i la duplicació dels trens de Tortosa.
l La reobertura immediata de la línia Reus-Roda de Barà, en ordre a la vertebració del Baix Gaià i la connexió ferroviària eficient de les comarques de Tarragona amb l’aeroport i l’estació de l’AVE, així com un by-pass de mercaderies perilloses que en l’actualitat realitzen els trajectes i maniobres pels nuclis urbans de Tarragona.
l Implementar una xarxa de rodalies el Camp de Tarragona.
l Millorar la prestació de serveis als usuaris/àries en les línies de ferrocarril convencional de Tarragona
dimecres, 6 de maig del 2009
ASSAMBLEA 2009
dilluns, 4 de maig del 2009
diumenge, 3 de maig del 2009
dijous, 30 d’abril del 2009
1 MAIG...TOTS CONTRA LA CRISI !!!
dimecres, 29 d’abril del 2009
dimarts, 28 d’abril del 2009
HA FALLECIDO "CHAVAL"...

… Nació el 23 de diciembre de 1921, en Borja (Zaragoza), circunstancias familiares le hacen trasladarse a Barcelona, donde asistirá un corto tiempo a la escuela pública. A la edad de 11 años empieza a trabajar como “chico de los recados”. En 1937 entra a trabajar en un taller de vulcanización, incautado por la Confederación Nacional del Trabajo, a la cual se afilia. Permanecerá en Barcelona hasta la entrada de las tropas franquistas, momento en el que parte hacia la frontera francesa, es 26 de enero de 1939…
Entraba el primer fin de semana de un octubre, de hace unos años, convocatoria guerrillera por la memoria en Santa Cruz de Moya “Jornadas del Maquis”, homenaje a los guerrilleros antifranquistas. Un hombre mayor, delgado, de buena planta, habla apasionadamente, mientras se alimenta de cigarros y cafés, es “Chaval” la pasión y la razón unidas en su oratoria e ironía. No pasaban desapercibidos sus análisis históricos, sus relatos personales, su visión del presente, su esperanza del futuro.
… Antes de llegar a Calella, hacen su aparición los cazas franquistas y, en vuelo rasante, barren la carretera con sus ametralladoras... muertos… heridos... y ni una ambulancia que pueda prestarles socorro. Las manos las llevo llenas de sangre pues he ayudado a cargar dentro de la caja de una camioneta siete u ocho heridos; entre ellos, una madre herida con su hijo de tres o cuatro añitos muerto en los brazos, del que no quiere separarse. ODIO A MUERTE AL FRANQUISMO. ME JURO, EN MI FUERO INTERNO, QUE NUNCA VIVIRÉ BAJO SU RÉGIMEN…
Es tiempo de almendras y viñedos, de días soleados en los que amenaza lluvia, días para hablar y escuchar a “Chaval”, a “Carrete”, a “Matías”… la memoria oral viva que esta entre nosotros, habladores incansables, comunicativos (con carácter) palabras que llenan el gran vació de memoria de cuarenta años de silencio y represión… y unos cuantos más de “democrático” olvido y mutis.
… En Francia es “acogido” en el campo de concentración de Saint Cyprien junto a más de 14000 compatriotas republicanos. Con la invasión hitleriana, seguirá su lucha con las Fuerza Francesa de Interior y participara activamente en la liberación francesa.
Después volverá su sueño y el de tantos otros, la liberación de España. Con el grupo de los “Maños” entrara por los Pirineos, y pasara a formar parte de la Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón…
José Manuel Montorio, “Chaval” que dejo hace bastante tiempo sus ochenta años, de la Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón, apura los días otoñales destilando la energía que da el saberse vencedor de tantas muertes pronunciadas, e incasable amanece con el sol del guerrillero exiliado, acogido en burocracias falsificadas de lo que fue su nacimiento y con pensión de “ niño de guerra” se rejuvenece en el empeño de contar la historia y debate su memoria como parte de aquello que fue y se le negó a él, a todos.
… Siete años de guerrilla sin parar, en el frió del monte, durmiendo al raso, comiendo cuando se puede, bebiendo lluvia. Viviendo traiciones, defendiendo utopías, luchando con el arma al hombro y con la palabra en un país lleno de sangre y terror… Y después la dura retirada, el exilio, Francia, Checoslovaquia…
Es el primer domingo de octubre, desde una tarima dos saxos suenan de fondo y acompañan la ofrenda floral, flores de primavera republicana en un otoño que destella sol, aquí y ahora hay mucha luz, no solo del gran astro, hay luz de entendimiento, de verdad, de justicia. Las flores este año están acompañadas de una bandera republicana con tierra de fosas comunes, de asesinados olvidados, negados. “Chaval” pide que se tome el relevo generacional y como año tras año reivindica una Ley de la Memoria justa y de reconocimiento… las palabras entrelazadas nos van refrescando la ilusión, encienden la semilla.
… La Prensa española y los políticos "antifranquistas" se desgañitan pregonando la democracia y la reconciliación de los españoles y me pregunto: ¿Con quién me puedo reconciliar? La Monarquía parlamentaria y todos los gobiernos que se han venido sucediendo, me condenan al exilio, lo mismo que me condenó el régimen franquista. No me pueda reconciliar con una España que me condena al exilio, llámese como se llame…
La Ley 52/2007 “por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la Guerra Civil y la Dictadura” en ningún caso contempla la reparación del daño, ni la dignificación de las víctimas. Los sumarios de la época franquista que sentencia de criminales, ladrones, maleantes, parias y escoria social a los guerrilleros antifranquistas siguen vigentes. Este hecho es un repugnante insulto, pues recordemos que muchos viven todavía y siguen siendo considerados legalmente como indignos españoles. A los guerrilleros, guerrilleras, a sus puntos de apoyo, no se les ha reconocido social, política, cultural, económica e históricamente su aportación a la consecución de las libertades conseguida a fuerza de sangre, dolor, cárcel, muerte, represión y, sobre todo, por la valentía de enfrentar hasta sus últimas consecuencias la defensa de la legalidad republicana rota. Nuestros héroes nacionales, hombres y mujeres de avanzada ancianidad, ven cómo se les pasa la vida mientras se sigue decretando su no existencia.
… Desde que salí de España en 1939, vivo con la esperanza de regresar un día; me resisto cuanto puedo a toda clase de asimilaciones y no me integro en ninguna sociedad... nací español, me siento orgulloso de ello... y español moriré cuando suene mi hora. Se equivocó Antonio Machado cuando dijo: "Españolito, una de las dos españas te hará llorar". Las dos españas me hacen llorar… Y a España volvió los últimos años de su vida.
Porque sabemos que nuestra identidad como pueblo, como pueblos de España, se configura alrededor del recuerdo. Esta es la enseñanza impartida hoy por el movimiento guerrillero español. Porque la memoria no se opone al olvido, puesto que lo contrario del olvido es la conservación de los hechos.
Adiós compañero, tus palabras no caerán en el olvido. ¡Viva la República!
LQSomos. Beatriz Martínez, Turón Valle, G@lileo. Abril de 2009
Para conocer mucho más:
Cordillera Ibérica - Recuerdos y olvidos de un Guerrillero. José Manuel Montorio Gonzalvo "Chaval" (2007), Gobierno de Aragón
Los Guerrilleros de Levante y Aragón. Salvador Fernández Cava. (2007), Cuenca Tomebamba
La Memoria Reprimida - Historias Orales del Maquis. José Antonio Vidal Castaño. (2004), Universidad de Valencia
dilluns, 27 d’abril del 2009
diumenge, 26 d’abril del 2009
dissabte, 25 d’abril del 2009
IL-LUSIÓ I GANES...
Pero aquest any ha estat diferent..., molt diferent.
Han hagut varies presentacions de grups i projecctes republicans a les comarques de Tarragona,
Ateneu Republicà de Tarragona, També hi som (Roda de Berà), Moviment laic i progressista,
Moviment per la 3ªRepública, companys del PSC, ICV, EUiA....
S'ha començat a fer xarxa republicana, a parlar dels valors, del ideals, de la 3ª, del cooperativisme....
Simplement...,il-lusió i ganes.
Salut i República.
dijous, 23 d’abril del 2009
Con mucho cariño, para tí que hoy marchas.
Con mucho cariño, se lo dedicó a usted que hoy marcha.
Eva.
dimecres, 22 d’abril del 2009
dissabte, 18 d’abril del 2009
L'esmorçar Republicà a Vila-Seca ha estat suspès....
divendres, 17 d’abril del 2009
dijous, 16 d’abril del 2009
dimarts, 14 d’abril del 2009
diumenge, 12 d’abril del 2009
divendres, 10 d’abril del 2009
PRESENTACIÓ DEL MOVIMENT LAIC I PROGRESSISTA DE TARRAGONA
dimecres, 8 d’abril del 2009
diumenge, 5 d’abril del 2009
divendres, 3 d’abril del 2009
dijous, 2 d’abril del 2009
diumenge, 29 de març del 2009
dissabte, 28 de març del 2009
dijous, 26 de març del 2009
dimecres, 25 de març del 2009
14 D'ABRIL....AL BALCÓ, LA TRICOLOR.
diumenge, 15 de març del 2009
divendres, 6 de març del 2009
PLANTEM CARA A LA CRISIS

Via Laietana (davant de Foment del Treball)
14 M - Manifestació 'Plantem cara a la Crisi'
CCOO de Catalunya i UGT convoquen una gran manifestació al centre de Barcelona el dissabte 14 de març de 2009. L'objectiu és canalitzar el malestar de la població treballadora davant la situació de l'economia actual i demanar mesures als poders públics i als empresaris per sortir endavant. Amb el lema "Plantem cara a la crisi", els dos sindicats obren la convocatòria a totes les entitats i organismes que s'hi vulguin sumar, així com a la ciutadania en general.
14 de març de 2009,
17.00 hores.
Des de Via Laietana (davant de Foment del Treball)
fins Pla de Palau (davant la Delegació del Govern)
Barcelona
Feu clic per veure:- el cartell de la manifestació del 14-M
- el manifest conjunt 'Plantem cara a la crisi'
- les declaracions de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, efectuades en roda de premsa conjunta de CCOO i UGT el dilluns 16 de febrer.
dimarts, 3 de març del 2009
dilluns, 2 de març del 2009
Llàgrimes pel rei del riure
broma l'actor al presentar, el gener del 2008, un xou que va omplir de rialles i aplaudiments el Teatre Capitol durant les 83 funcions.
estava pendent de judici. "Seria una pena que ens quedéssim amb aquestes últimes declaracions, perquè són únicament una anècdota en la seva vida. Tots pensem igual que Pepe, però l'únic que es va atrevir a dir-ho va ser ell", va declarar ahir al tanatori de Sancho de Ávila el seu amic Andreu Buenafuente.diumenge, 1 de març del 2009
PLATAFORMA PER UN FERROCARRIL PUBLIC I DE QUALITAT






























