Llàgrimes pel rei del riure

Pepe Rubianes, actor, director i geni del monòleg, mor als 61 anys víctima del càncer.

El somriure de Pepe Rubianes s'ha apagat. L'actor i director teatral va morir ahir al matí al seu domicili barceloní als 61 anys, víctima del càncer de pulmó que li van diagnosticar fa menys d'un any. L'enterrament es produirà avui, a les 13.30 hores, al tanatori de Sancho de Ávila, en la més estricta intimitat, segons desig de la família.

Enamorat de la vida i de l'Àfrica, on solia passar llargues temporades, el genial monologuista va haver d'interrompre a l'abril el seu últim espectacle, La sonrisa etíope, per tractar-se de la malaltia. "He portat unes ballarines d'Addis Abeba per no estar sol a l'escenari; així podré escapar-me al camerino a fumar un cigarret mentre elles dansen", deia de broma l'actor al presentar, el gener del 2008, un xou que va omplir de rialles i aplaudiments el Teatre Capitol durant les 83 funcions.

L'humorista portava l'Àfrica al cor des que als 80 va descobrir els seus paisatges humans i el "somriure meravellós" de la seva gent. "Em va sorprendre molt que un poble com l'etíop, tan malament com s'ho han passat, somrigui d'aquesta manera", deia el viatger Rubianes, que va convertir les seves aventures africanes en anecdotari escènic, alhora que prenia consciència social: "El 80% de la humanitat té problemes de debò; viu en la misèria, mentre que les nostres preocupacions són la calefacció i la rentadora".

Nascut a Vilagarcía de Arousa (Pontevedra) el 1947 i establert des dels 5 anys a Catalunya, l'actor "galaicocatalà", com ell es definia, va aconseguir els primers èxits de la mà de Dagoll Dagom (No hablaré en clase i Antaviana) i Els Joglars (Operació Ubú). Abans, el 1970, va treballar de figurant en una producció d'Un enemigo del pueblo en què pronunciava, per a desgràcia de la seva sempre desbocada retòrica, una sola paraula --"estúpid"--, dirigida al protagonista, Fernando Fernán Gómez.

LLENGUA AFILADA I LLIURE

Va ser el 1981 quan va decidir donar protagonisme a la seva proverbial llengua pujant sol als escenaris, amb l'ajuda del seu representant i productor, Toni Coll. Pay-Pay, ÑO, Sin palabras, En resumidas cuentas, Por el amor de Dios,SSSCUM!, Rubianes: 15 años i l'incombustible Rubianes, solamente el van consagrar com a monologuista de llengua afilada, divertida, gamberra i lliure. A més, el 1995, va saltar a la tele per donar vida al choriso Makinavaja i el 2 de març de 1999 va entrar en el llibre dels rècords al protagonitzar a TV-3 L'entrevista del mil.lenni un maratonià mà a mà de ¡nou hores! entre l'actor i el periodista Toni Soler. "L'última mitja hora notava que em feia un embolic, que perdia el fil", va declarar.

Mestre de l'humor incisiu i irreverent, el 2006 Rubianes es va posar seriós per dirigir Lorca eran todos, un muntatge sobre els últims mesos del poeta granadí. L'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, va vetar l'obra al Teatro Español de la capital per uns insults de l'artista en el programa de TV-3 El club que anaven destinats, segons va precisar uns dies després, a aquesta "Espanya negra, cavernícola, reaccionària, casposa i feixista que ha trobat com a diversió agredir Catalunya...".

LA QUERELLA PER ULTRATGE

Arran d'aquelles paraules, Rubianes va afrontar una querella per ultratges a Espanya, que estava pendent de judici. "Seria una pena que ens quedéssim amb aquestes últimes declaracions, perquè són únicament una anècdota en la seva vida. Tots pensem igual que Pepe, però l'únic que es va atrevir a dir-ho va ser ell", va declarar ahir al tanatori de Sancho de Ávila el seu amic Andreu Buenafuente.

Els teatres de Barcelona van tenir ahir un emocionat record per a l'estimat actor, a qui van dedicar les sessions nocturnes. Entre aquestes, la del musical Monthy Python's Spamalot, en què apareix la veu en off de Rubianes en el paper de Déu. Un Déu bromista, a imatge i semblança d'un actor irrepetible que va fer del seu segon cognom --Alegret-- la seva filosofia de vida.

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA