dimecres, 24 de juny del 2009

CAMPAMENTS INTERNACIONALS

CAMPAS CUARTA

DEVANT ELS ESDEVENIMENTS D'IRAN



Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Les mobilitzacions desencadenades a l’Iran després de la reelecció de Mahmoud Ahmadinejad en la primera volta de les eleccions presidencials van cobrant cada dia més força a Teheran i a d’altres ciutats. Es tracta de la major crisi política en aquest país des de la instauració de la República islàmica el 1979. El que va començar com una protesta impulsada sobretot per la classe mitja de la capital sembla estendre’s per tot el país i també entre sectors populars. La joventut i les dones estan tenint una forta presència en aquest moviment de protesta. Han començat també els primers moviments vaguístics. Els treballadors d’Iran Khodro, el primer constructor d’automòbils del país, han entrat en vaga, unint les revindicaciones polítiques democràtiques amb la defensa del dret a la vaga i a augments salarials.

La repressió extremadament violenta que s’abat sobre les i els manifestants mostren el caràcter reaccionari del règim iranià i de la presidència d’Ahmadinejad. També, els actuals esdeveniments expressen tant la profunditat de la crisi existent al sí de la casta dirigent polític-religiosa - els quatre candidats van ser seleccionats pel poder establert per a participar en la campanya presidencial-, com les divisions existents entre les elits dirigents.

Avui és necessària la nostra solidaritat cap als i les que manifesten pública i valentament la seva oposició al règim i rebutgen el frau electoral. Denunciem la repressió que colpeja als i les manifestants i exigim l’alliberament dels detinguts i les detingudes.

No es tracta d’haver de triar entri Ahmadinejad i Musaví sinó de donar suport els objectius democràtics de les protestes populars en contra del règim. Ahmadinejad, el candidat de la fracció més conservadora de l’elit dirigent i que té el suport de la màxima autoritat religiosa del país, el Guia Suprem Ali Khamenei, té importants suports entre els sectors populars, a causa de la seva retòrica populista i la seva política assistencial que permet sobreviure a milions de persones empobrides, mentre que Musaví, té més suports entre les classes mitges, pel què sembla per proposar una política més favorable a les llibertats polítiques, però també a la “liberalització” econòmica, i de les dones, perquè la seva política sembla més aperturista respecte als seus drets. Musaví va ser el primer ministre de la República islàmica entre 1981 i 1989, quan milers d’opositors van ser durament reprimits pel règim. Les diferències entre ambdós candidats tenen a veure amb els diferents interessos i estratègies de les diferents fraccions de les elits dirigents enfront del futur del règim i les dificultats econòmiques.

La denúncia de la repressió a les protestes populars i del règim iranià no ha de confondre’s, no obstant això, amb el suport a la hipocresia de les potències occidentals, sempre disposades a defensar la “llibertat i la democràtica” enfront de règims enemics i a justificar els crims i la repressió de governs “aliats”, com el de l’Estat d’Israel. És necessari denunciar la política imperialista d’Estats Units i del món occidental cap a tota la regió d’Orient Mitjà i la seva doble moral a l’hora de jutjar als seus governs, així com denunciar també qualsevol intent d’ingerència i de manipulació de les protestes per a desestabilitzar Iran amb fins imperialistes.

Es tracta de donar suport a les mobilitzacions populars democràtiques en contra del règim, denunciar la repressió i organitzar la solidaritat internacionalista, des de la independència respecte a les potències i governs occidentals i des de la denúncia de la seva política imperialista en la regió.

divendres, 19 de juny del 2009

dijous, 18 de juny del 2009

NOU LLIBRE...


“Del campo al plato”
Xavier Montagut y Esther Vivas
(Icaria editorial, 2009)

La alimentación no es hoy un derecho garantizado. El creciente monopolio del sector agroalimentario supedita la necesidad de comer al lucro económico. Unas pocas empresas transnacionales controlan cada uno de los tramos de la cadena alimentaria, desde la producción en origen pasando por la transformación hasta la distribución final, consiguiendo enormes beneficios gracias a un modelo agroindustrial liberalizado y desregularizado.

Se trata de un monopolio que les permite ejercer un fuerte control a la hora de determinar qué consumimos, a qué precio, de quién procede, cómo ha sido elaborado, a la vez que cuentan con el apoyo explícito de gobiernos e instituciones internacionales que anteponen los beneficios de estas empresas a las necesidades alimentarias de las personas y el respeto al medio ambiente. Esta concentración empresarial ejerce un impacto muy negativo en todos los actores que participan a lo largo de la cadena: campesinado, transformadores, proveedores, trabajadores, consumidores, etc.

La actual crisis alimentaria pone de relieve esta grave situación. Hoy, la cifra de hambrientos a escala mundial suma 925 millones de personas, según la Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO), 75 más que antes de que empezara la crisis. Paradójicamente, nunca en la historia se habían producido tantos alimentos como ahora. Por lo tanto, el problema no está en la producción de comida, sino en el acceso a la misma, debido a que amplias capas de la población, especialmente en los países del Sur, no pueden pagar los precios establecidos.

Pero no solo la comida se ha convertido en un bien al servicio del mejor postor, los recursos naturales que deben de garantizar la producción de alimentos, como el agua, las semillas, la tierra..., que durante siglos habían pertenecido a las comunidades, han sido expoliados y privatizados. Esto impide el libre acceso de los pueblos a la producción y al consumo de alimentos. El derecho a la alimentación está hoy en manos de las multinacionales de la industria agroalimentaria. Trabajar la tierra, plantar las semillas, acceder al agua, comer alimentos libres de transgénicos y sin pesticidas... no es hoy una opción al alcance de campesinos y consumidores.

En este contexto, es imprescindible reivindicar nuestro derecho a la soberanía alimentaria: que los pueblos puedan decidir sus políticas agrícolas y de alimentación, que puedan proteger y regular la producción y el comercio agrícola interior con el objetivo de conseguir un desarrollo sostenible y garantizar la seguridad alimentaria. Las políticas públicas tienen que promover una agricultura autóctona, sostenible, orgánica, libre de transgénicos y para aquellos productos que no se cultiven en el ámbito local utilizar instrumentos de comercio justo a escala internacional. Un cambio de paradigma en la producción, distribución y consumo de alimentos solo será posible en un marco más amplio de transformación política, económica y social y la creación de alianzas entre campesinos, trabajadores, mujeres, inmigrantes, jóvenes... es una condición indispensable para avanzar en esta dirección.

Con este libro queremos mostrar la cara oculta del sistema agroalimentario mundial, quienes son sus principales actores, las causas que nos han conducido a la situación de crisis alimentaria, el impacto del actual modelo de producción agrícola y consumo y señalar las alternativas planteadas desde distintos movimientos sociales.

Esta publicación cuenta con el testimonio de activistas, campesinos, investigadores y consumidores de todos los continentes, quienes a partir de su análisis y experiencia nos relatan el impacto de las políticas neoliberales en los circuitos de producción y comercialización de alimentos, ya sea en su país o a escala global, así como las luchas que llevan a cabo a favor de la soberanía alimentaria, el comercio justo y el consumo crítico.

Esperamos que este material sea útil para poner al descubierto la lógica de un sistema agroalimentario extremadamente depredador e injusto y que permita analizar las causas de la actual situación de inseguridad y crisis alimentaria. Así mismo, deseamos que este libro inspire y anime a la organización y a la acción política colectiva imprescindible para avanzar avanzar hacia ese “otro mundo posible” que preconizan los movimientos sociales.

CAMPANYA VEGETARIANA...

Nueva York, 17 jun (EFE).- La nieta del guerrillero Ernesto "Che" Guevara será la imagen de la próxima campaña a favor de la dieta vegetariana de la organización Personas por la Ética en el Trato a los Animales (PETA), informó hoy ese organismo.

Veure video.

dimecres, 17 de juny del 2009

Bona feina ,company.


El proper 10 de juliol,

el amic Jordi farà la presentaciò ,

del seu darrer llibre....

Us mantindrem informats.

dimarts, 16 de juny del 2009

H2O

Vota als candidats amb més ploma!
Premis Ploma Daurada 2009

El Col·lectiu H2O de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals del Camp de Tarragona ha convocat la quarta edició dels Premis Ploma Daurada. Enguany, es concedeixen dues Plomes Honorífiques a Jordi Petit, històric activista del moviment homosexual del nostres país, i a TEBAC, un grup de teatre reusenc que s'ha compromès en moltes ocasions amb els drets i la visibilitat del nostre col·lectiu.

Sobre els candidats a obtenir els Premis Ploma Daurada, guardó al respecte a la diversitat afectiva i sexual, i Ploma de Plom, guardó contra l’homofòbia i la transfòbìa, estan nominats:

Candidats Ploma Daurada 2009
ANNA CASAMITJANA (mare activista representant a les Terres de l’Ebre d’AMPGIL)
Miquel Abras i Música Global S.L. (cantant i productora)

Candidats Ploma de Plom 2009
Gloria María Tomás Garrido (professora de bioètica)
Pilar Urbano (periodista i escriptora)

El període de votacions ja està obert i finalitzarà el proper 22 de juny. Les votacions es poden dur a terme a les Barraques de Festa Major de Reus o, bé, per Internet a l'adreça www.h2o.cat.

Per últim, aprofitem l'avinentesa per convidar-vos a cerimònia d'entrega dels Premis que es realitzarà el proper dijous 25 de juny de 2009, a les 19:00h, a sala d'actes de l'Arxiu Històric Municipal de Reus (Pç del Castell, s/n). L'acte serà conduït pel periodista i director de Punt 6 Ràdio Josep Cartanyà.

Desitjant la vostra participació, rebeu una cordial salutació,

Miquel Reverte
President del Col·lectiu H2O

V MOSTRA DEL LLIBRE ANARQUISTA


SOM LO QUE SEMBREM


diumenge, 14 de juny del 2009

FESTIVAL DE ROCK A LA CARPA DE CAL BOFILL


Dissabte 20 de Juny a la nit, el nostre amic Leo (el cartero-rockero)

i la seva banda Jack Gasolina , ens presentaran el seu darrer disc...

CGT




dissabte, 13 de juny del 2009

dijous, 11 de juny del 2009

UN NOU PORTAL....




El portal http://www.ofertademanda.net/ és un projecte d’intercanvi d’ofertes i demandes en el mercat de l’economia social on el subjecte i l’objecte són les persones, entenent-la com economia no especulativa ni lucrativa i al servei de la col·lectivitat.


Al llarg del temps les persones han solucionat i han donat resposta a les seves necessitats. Aquestes s’han portat a terme gràcies a la planificació, a l’organització i a la generació de productes a partir de coneixements, de tècniques i amb les eines necessàries.


Les persones, per arribar a aquest fi, s’uneixen i col·laboren en societat organizant els recursos a través de l’economia.


En el temps han existit diferentes maneres d’entendre l’economia (organitzar, repartir i produir recursos).


El projecte ofertademanda.net vol ser partícip d’un tipus d’economia que defensi el creixement de la persona per tal que pugui desenvolupar les tasques socials i econòmiques sense perjudicar l’altre. Es defensa el respecte al conjunt de persones i a la resta d’éssers vius.


L’economia social és la nostra manera d’entendre la realitat social i econòmica a la mida de les persones.


Treballem amb transparència i els beneficis han de servir per a mantenir i millorar l’activitat, amb la finalitat de crèixer, saber i contribuir socialment a finançar activitats que enriqueixin el conjunt de les persones, no propiciant una taula de salaris desproporcionada i reduint així la gran diferència entre les classes socials.


El portal ja està obert, i podeu registrar el vostre currículum i informar als vostres familiars, amics, veïns, socis que altra manera de treballar és possible.



dimarts, 9 de juny del 2009

¿Garoña?...Un poquito de por favor.


Genocidi a Perú




Comunicat de Revolta Global-Esquerra anticapitalista.

El 5 de juny, la policia nacional del Perú va obrir foc des de diversos helicòpters sobre el bloqueig de la carretera en Corral Quemado, que realitzaven 5.000 indígenes a la regió de la Amazonia a Bagua, a la zona nord del país, causant una massacre d’indígenes Awajun i Wampis. Les primeres informacions, parlen de la mort d’almenys 55 manifestants, 22 policies i més de 200 ferits. Després d’aquests fets s’ha decretat el toc de queda i els arrestos de militants es multipliquen. Els ferits són detinguts als hospitals i s’han denunciat casos de desaparicions.


Des del passat 9 d’abril, prop de 60 ètnies d’aquesta regió desenvolupen una vaga pacifica il•limitada, per a assolir l’anul•lació de 11 decrets que busquen lliurar l’Amazonia peruana a les multinacionals en el marc dels tractats de lliure comerç. En concret, a les companyies petrolieres, forestals i mineres, donades les immenses reserves descobertes recentment en la regió. Segons el president García, una “benedicció per al país”, però que en la realitat ho és per a les empreses multinacionals, com Petrobrás, Pluspetrol, o Perezco (grup franc-britànic).


Ni tan sols s’ha respectat la normativa internacional referent a aquest aqüestió, com el Conveni 169 de la OIT i la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles, per les quals el govern està en l’obligació de garantir el ple respecte dels drets de les comunitats sobre les terres tradicionals, territoris i recursos, així com el consentiment lliure, previ i informat de les mateixes.


En aquests dies es preparava una mobilització general per al dijous 11 de juny.


Perú és l’exemple més clar del que és dramàtic en tota Amèrica Llatina: l’explotació del subsòl i la devastació del medi ambient en detriment dels pobles autòctons i de la biodiversitat.


Davant tots aquests esdeveniments:


Denunciem la desinformació criminal amb la qual alguns mitjans de comunicació estan tractant aquests esdeveniments. Aquest és el cas del grup Prisa que té estrets llaços amb Alan García, amb qui Cebrian es va entrevistar el passat any, concretant l’expansió del grup en el país (les inversions més importants del grup en els últims mesos…).


Ens solidaritzem plenament amb les lluites dels pobles originaris del Perú, i de manera més general pels pobles andins, contra els tractats de lliure comerç.


Denunciem els tractats i acords neocolonialistes promoguts per la Unió Europea que busquen fer competir als pobles i els territoris, massacrant al mateix temps al planeta.


Exigim el cessament immediat de la sagnant repressió que porta a terme el govern.


Exigim justícia per a les víctimes: Alán García ha de ser jutjat per aquest nou crim de lesa humanitat.


Demanem l’alliberament sense condicions de les persones arrestades durant les manifestacions i torturades en la base “Batallón 16 El Milagro”


Exigim el cessament de les negociacions il.legítimes, portades a terme sense consulta prèvia dels pobles, per la Unió Europea amb el Perú i Colòmbia, els dos règims més autoritaris de Sudamèrica.


dimarts, 2 de juny del 2009

Acte electoral central a Barcelona de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista el dijous dia 4 de juny

31 de maig de 2009
Revolta Global-Esquerra Anticapitalista celebrarà el seu acte electoral central a Barcelona el dijous dia 4 de juny amb les intervencions d’Esther Vivas, cap de llista de la candidatura, Carlos Fernández Liria, professor de la Universitat Complutense de Madrid i activista anti-bolonya i el sindicalista asturià Cándido González. També intervindrà per videoconferència Jordi Dauder, actor i integrant de la candidatura. A més, comptarem amb les actuacions de Wagner Pa, La Família Rústika i Muyayo Rif.

  • MOVIMENT PER LA TERCERA REPÙBLICA !!!!
    http://www.loquesomos.org/ // mp3 //
    Centenars de milers d'exiliats, torturats i assassinats, han estat condemnats a l'oblit després de quaranta anys d'usurpació feixista del poder a Espanya. Trenta anys després d'aquella transició vergonyosa, ja és hora que tornem a tenir un veritable Estat de Dret.