ANARCOSINDICALISME

L'anarcosindicalisme és un mitjà d'organització i un mètode de lluita i d'acció directa dels treballadors que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en els del sindicalisme revolucionari. S'inspira en fonts essencialment federalistes i anarquistes i, amb neta actuació revolucionària i clara orientació llibertària en la pràctica, tendeix constantment a conquistar les màximes millores, en tots els sentits, per a la classe obrera, amb la intenció de la seva integral emancipació, la supressió de tot gènere d'explotació i d'opressió de l'home pel seu semblant o per una institució qualsevol, i al mateix temps lluita per l'abolició de tot capitalisme i de tota forma d'Estat.

Oposat irreductiblement als sistemes socials i polítics actualment imperants, propugna per la transformació radical de les societats i règims en el-els assentats i per la instauració d'un mitjà social de convivència humana basat en els principis del comunisme llibertari.

L'anarcosindicalisme no és una doctrina ni una filosofia. El seu contingut teòric ho extreu del socialisme humanista i principalment de l'anarquisme, en els postulats del qual de defensa integral de la personalitat humana, de la llibertat, de solidaritat, de suport mutu i d'associació voluntària i federativa, troba el seu fonament més sòlid.

L'anarcosindicalisme, dins del moviment obrer modern, constitueix un corrent sindical absolutament independent, d'acusades característiques pròpies, el mateix pel seu contingut bàsic que per la seva forma d'organització i el seu desenvolupament funcional, exempt de tot centralisme i de tota burocràcia. Té sempre en compte la personalitat de l'afiliat i estimula la seva participació en la vida sindical. Respecta l'autonomia de les seccions, dels sindicats, de les federacions i confederacions. Se singularitza també pels mètodes d'acció directa que empra, per la seva dinàmica i estratègia de lluita i per la seva orientació social finalista.

Un altre dels seus trets distintius inconfusibles és el seu rebuig a tota col·laboració de classes, a tot compromís amb el capitalisme o amb l'Estat, àdhuc en nom de "l'interès nacional"; a tota participació o intervenció en organisme algun mixt o oficial depenent del govern o del patronat; als arbitratges i legalismes i a tota espècie d'intermediaris en les conteses socials quotidianes. L'anarcosindicalisme, considerant-se en lluita permanent i sense treva contra el sistema que combat i es proposa abolir, refusa tot quant limiti, coarti i interfereixi la seva llibertat d'acció. La seva posició es troba sempre a l'avantguarda de la lluita social i de les reivindicacions dels treballadors.

L'anarcosindicalisme manté viu entre les masses obreres l'esperit revolucionari. Les exercita i entrena en el combat conscient i directe voluntari, en el desenvolupament de les seves pròpies iniciatives, alhora que contribueix a la seva capacitació i màxima preparació, sobretot amb la finalitat de què puguin assumir conscientment, prescindint de tot partit polític, les seves responsabilitats en l'autogestió directa en la nova societat lliure, justa i solidària a construir i a organitzar. En ella, suprimides les classes, amb l'ajuda de tots els avenços científics i tècnics, es procurarà facilitar a tots i a cadascun, per mitjà del treball i de l'esforç individual i col·lectiu, el màxim de benestar i de seguretat, amb imprescriptible, intangible i inalienable respecte a la llibertat i a la personalitat de cada ésser humà, objectiu primordial coincident amb l'anarquisme.

L'anarcosindicalisme no pretén ser una fi en si ni crear una nova ideologia social preferentment sindicalista.

Tampoc pretén assumir total i globalment la representació i administració de la societat nova ni plasmar-la en un sentit uniforme i d'esquemes inamovibles. La seva concepció del comunisme anàrquic està viu, oberta al pervenir i a les diverses modalitats perfectibles d'aplicació, amb la condició que siguin de base essencialment llibertària.
Objectius i finalitats
L'anarcosindicalisme té clara noció que no depèn de la seva sola i única força el desencadenar la revolució social per a enderrocar al capitalisme i a l'Estat, per a aconseguir la renovació i la transformació de la societat, i que no podria tampoc assumir exclusivament totes les responsabilitats funcionals en el desenvolupament del futur. No pretén convertir-se en un nou ordre de la seva mateixa denominació, amb predomini monopolitzador determinant.

Tampoc presenta als homes el comunisme anàrquic com una panacea o fórmula màgica única de solució econòmica, social i política, sinó com una de les més viables, racionals, lògiques, justes i ètiques finalitats de caràcter sociològic per a la convivència lliure, harmoniosa i solidària entre els éssers humans que desitgen i anhelen una societat nova, sense antagonismes intestins, sense alienació de la individualitat i en la qual les relacions humanes puguin desembolicar-se sense construccions autoritàries.

Presenta la solució comunista llibertària amb ampla i oberta concepció evolutiva i perfectible, sense plans rígids ni uniformes, doncs, a més de tenir consciència de les grans mutacions i transformacions que en l'esdevenir es produiran en el món i en la humanitat, no pot ignorar que les modalitats d'aplicació del comunisme anàrquic, àdhuc conservant i afirmant una coincidència en les seves grans línies essencials i en el fonamental, encaminada sempre a la seva més òptima plena i perfecta realització oferiran les seves variants, donades les condicions reals, existents en cada país, les ambientals, de mentalitat i psicològiques les dels propis recursos naturals i del seu mateix desenvolupament econòmic, industrial i per altres causes complexes, que tenen les seves influències en el comportament dels homes i que es troben arrelades en la biologia mateixa de les societats.

Les mateixes formes d'organització sindical que adopta avui l'anarcosindicalisme dintre del sistema capitalista, amb les seves estructures industrials, agrícoles, econòmiques, financeres i altres de tipus divers complex que li són peculiars, i a les quals aquell no pot deixar de tenir presents, per a la major eficàcia del seu combat ofensiu i defensiu, no són inamovibles.

L'anarcosindicalisme, a través de les seves pròpies experimentacions, i sobre la marxa, compta amb aptitud i opció per a modificar-les o perfeccionar-les, sempre respectant les bases funcionals federalistes i d'autonomia, la finalitat i essència llibertària, en raó dels canvis mateixos que poden operar-se al ser substituït el sistema capitalista-estatal per la nova societat comunista llibertària, les bases de la qual exigiran necessaris i indispensables canvis i reajustaments, en l'ordre econòmic, de producció i de distribució, funcional i de serveis, d'organització del treball en la complexa i complicadíssima gamma de coses vitals i aspectes a considerar que afecten al conjunt social.

L'anarcosindicalisme estima que el sindicat i l'organització sindical d'aquest tipus pot i deu ser un dels pilars més ferms en el qual haurà de donar-se suport i sostenir-se la societat.

Singulars característiques de l'anarcosindicalisme
Una de les característiques i virtuts més apreciables de l'anarcosindicalisme és el respecte absolut a la personalitat de l'afiliat, al que convida constantment a militar de manera voluntària, abnegada, desinteressadament, en la vida i en la marxa del sindicat, de les seves seccions, de les federacions, de l'organització en general; a assumir les seves pròpies responsabilitats; a exposar lliurement el seu criteri, i a prendre les seves opcions i decisions en les assemblees; a participar directament en l'actuació i en la lluita; a aplicar les disposicions que es derivin d'aquells acords que, de comú consens, l'organització hagi pres. Els acords es determinen de baix a dalt dintre de l'organització anarcosindicalista.

En ella els càrrecs, que es renoven regularment, són revocables. Es rebutja el lideratge i el burocratisme. L'organització sindical anarcosindicalista compta sempre amb els seus únics i sols mitjans econòmics, a força del producte de les cotitzacions fetes efectives pels seus afiliats, per al seu desenvolupament, activitats, propaganda, solidaritat, és a dir, per a totes les atencions de tota índole. Això contribueix a assegurar la seva plena i total independència. Pot afirmar-se que no hi ha una organització sindical tan honrada com la anarcosindicalista. Els seus militants no poden aspirar a poder de cap espècie dintre d'ella, i al llarg de la seva existència han de donar prova i exemple de la seva abnegació i recta conducta personal.

L'anarcosindicalisme entén que no hi ha ni pot haver convivència lliure ni justícia social dintre de la societat de classes. Que els fonaments d'aquesta perpetuen i consagren la divisió dels homes. Que tota reforma que no destrueixi els fonaments d'aquella no canviarà el fons de les coses per als treballadors, els quals seguiran sent oprimits i explotats. Per aquestes i altres raons de principi, es manifesta contrari a la col·laboració de classes, a la cogestió, a acceptar la política de participació interessada en les empreses capitalistes. Hi ha incompatibilitat absoluta entre l'anarcosindicalisme i el sistema capitalista-estatal.

L'anarcosindicalisme és antiparlamentari per la seva posició de principi antiautoritària i per considerar tal procediment absolutament ineficaç des del punt de vista de l'emancipació efectiva de la classe treballadora. L'experiència de l'obra dels partits polítics obrers de denominació socialista, marxista, demòcrata, etcètera, que sota la inspiració del marxisme, especialment, responsable aquest de l'escisió de la Primera Internacional i del cultiu de l'acció política representativa per part dels treballadors, que va ja des de gairebé mitjans del segle passat als nostres dies, partits que en certs períodes i llocs han arribat a obtenir majoria absoluta i a formar governs, com així ho hem vist en diversos països, és suficientment eloqüent i demostrativa de l'esterilitat de la lluita en tal terreny.

Dins del sistema actual imperant tot govern socialista, socialdemòcrata, de no importa quina adjectivització, pel mecanisme mateix de les forces de pressió existents predominants en aquest sistema; pel de les seves xarxes i tentacles immersos a tot arreu, es veu precisat a servir els propis interessos del capitalisme i de l'Estat, en nom del gran interès i en detriment dels de la classe obrera.