Les dones del 36....

Les dones del 36… i els especuladors del segle XXI
dijous 20 d'agost de 2009


Per Dones d’Enllaç

El 18 d’agost, en plena Festa Major, s’inaugurava a la Vila de Gràcia la “Plaça de les Dones del 36”, un espai llargament reivindicat des diversos col#lectius feministes i des del moviment veïnal i associatiu. Situat dins l’esforç democràtic de recuperació de la memòria històrica, l’homenatge a les dones que, des del front com a la rereguarda, van alçar-se contra el feixisme i van tenyir la causa republicana d’anhels – sovint traïts – d’emancipació femenina, no podia ser més just i oportú. Rarament és tan palès que la lluita de les anteriors generacions inspira i troba continuïtat en els combats d’avui per la justícia social i les llibertats. El record del sacrifici d’aquelles “dones del 36” hauria de ser, per tant, un reconeixement des del compromís. En poques paraules, és el que van dir les portaveus i organitzadores de l’acte, sota els aplaudiments d’una nombrosa assistència.

Per això mateix, resulta tan xocant la decisió municipal de transformar la Plaça en un espai tancat – “només als vespres o quan ja no hi hagi criatures”, s’explica confusament des del Districte de Gràcia. De fet, la Plaça esdevindria, amb les tanques metàl#liques que s’hi ha instal#lat, un espai d’ús reservat per als afortunats veïns que puguin ocupar els apartaments de nova construcció que l’envolten. Afortunats, car els preus més baixos – de compra, si us plau – freguen el mig milió d’euros, mentre que els “loft” més espaiosos s’enfilen fins al milió. Tot un afront, agreujat encara per la crisi que vivim, per als nombrosos joves de Gràcia que no poden accedir a un habitatge en el seu propi barri. I una contradicció flagrant amb els ideals de les dones del 36. Així, el seu nom esdevé un atret publicitari més, el puntet “rebel” que acaba de conferir el seu atractiu a un conjunt residencial exclusiu.

Un centenar d’activistes socials, militants de l’esquerra independentista i anticapitalista i d’altres col#lectius alternatius, mobilitzats per l’Observatori de Gràcia sobre l’habitatge, es van aplegar a la Plaça per recordar aquesta realitat i per increpar l’equip de govern municipal. Si els parlaments veïnals foren respectats i aplaudits, la intervenció de Guillem Espriu, regidor del Districte, va ser ofegada per una ensordidora cridòria de protesta i per la interpretació d’Els Segadors. Aparentment, la denúncia de l’escàndol que representa tancar la Plaça està tenint els seus efectes entre l’esquerra institucional. Tant ICV com ERC afirmen estar en contra d’aquesta mesura. (El socialista Espriu, però, n’atribueix l’origen al mateix projecte urbanístic i constructiu aprovat i endegat per l’anterior govern tripartit). El cert és que hi ha antics socis que no volen assumir la impopularitat que això comporta. Ricard Martínez, antic regidor i destacat conseller d’ERC, declarava ahir que “les dones del 36 s’avergonyirien de veure tancada la seva Plaça” i acabava el seu parlament – copiosament xiulat – per un sonor “Visca la terra!”. Una part notable de l’assistència hagués afegit de bon grat “I mori el malgovern!”.

En qualsevol cas, hi havia nervis i incomoditat i va esclatar un incident entre ICV i ERC quan es va voler penjar una estelada al costat de la bandera republicana, ICV no va voler i Ricard Martínez va dir que es tolerava l’ensenya de la República “només perquè era espanyola”. Al final, l’estelada i la tricolor van penjar l’una al costat de l’altra. Això ja ens està bé: que onegin totes les banderes de la llibertat. Però, pel que fa a les forces polítiques, cal exigir menys picabaralles ridícules i més coherència pràctica. Si ICV i ERC estan realment en contra del tancament de la Plaça, que facin el que calgui al govern municipal i al Districte per tirar enrere aquesta decisió, que es “mullin” i exerceixin les pressions necessàries. Els moviments socials de Gràcia, les i els joves que ahir, arborant gorres milicianes, retien homenatge a les dones del 36 i en reivindicaven l’esperit contestatari, ho van dir prou clar davant els especuladors de tots els temps i tots els pelatges: “La memòria històrica no s’enreixa!”.

Barcelona, 19/08/2009