Del camp al plat, molts intermediaris al mercat?

Del camp al plat, molts intermediaris al mercat?

Per Silvia Torralba

Per una caixa de carbassons, a un petit agricultor del Maresme li paguen un euro. A milers de quilòmetres, els problemes d’un altre petit agricultor haitià són molt semblants: no aconsegueix vendre l’arròs que conrea al seu veí perquè l’arròs que arriba dels Estats Units és molt més barat. La història de l’agricultor del Maresme i d’altres agricultors catalans i de la resta d’Espanya està aquests dies en els mitjans després que, a ciutats com Tarragona i Girona, hagin sortit al carrer per demanar preus justos al camp i la ciutat. Recolzats per Unió de Pagesos, denuncien els baixos preus que l’agroindústria i les empreses de distribució els imposen i adverteixen que el 56% de la distribució està en mans de quatre grups empresarials que imposen les seves condicions i posen en perill l’agricultura tradicional.

Les protestes no són aïllades ni inesperades. L’any passat, per exemple, milers de ramaders es van manifestar a Madrid convocats per la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), i el mateix van fer els pescadors.

"En els deu darrers anys, a l’Estat espanyol han desaparegut gairebé deu explotacions agràries al dia i la població camperola activa s’ha reduït al 5,6% del total, sent majoritàriament gent gran. Amb aquestes xifres, en els propers quinze anys, l’Estat espanyol haurà d’importar el 80% dels aliments necessaris per alimentar la seva població." Aquestes xifres les dóna la fundació Terra i es recullen a Del camp al plat, llibre que s’acaba de publicar i que analitza els circuits de producció i de distribució dels aliments i dóna veu a camperols de països del sud.

Del camp a la crisi alimentària

Els responsables de Del camp al plat són Xavier Montagut i Esther Vivas, especialitzats en sobirania alimentària i consum responsable. I la seva premissa és clara: l’alimentació no és avui un dret garantit.

Una de les causes principals és que el sector agroalimentari "determina què consumim, a quin preu, de qui procedeix i com ha estat elaborat" un producte, a més, compta amb el suport d’institucions internacionals i governs, el que va en detriment de les necessitats alimentàries de les persones, adverteixen.

Prova d’això és que en l’actualitat, el nombre de persones que passen fam al món ha pujat fins als 925 milions, segons la FAO. I això malgrat que "mai en la història s’havien produït tants aliments com ara", la qual cosa significa que "el problema no està en la producció d’aliments sinó en l’accés a la mateixa", recorden a Del camp al plat.

Per donar-li la volta a aquesta situació són necessàries polítiques agràries que protegeixin el comerç agrícola local i la seguretat alimentària, adverteixen Xavier Montagut i Esther Vivas, que coincideixen amb les peticions dels agricultors catalans que es manifesten aquests dies.

Com explica a Del camp al plat la investigadora Dot Keet, del Centre d’Informació Alternativa i Desenvolupament, es tracta de modificar les polítiques actuals per evitar situacions com la següent: "Europa ens diu: ’Tu de produir flors exòtiques, les exportacions a Europa, on aconseguiràs bons preus, i així pots comprar menjar europea’. Què significa això? Que estem perdent la nostra producció d’aliments, estem produint flors en lloc d’aliments. Importa menjar?! I aquest és un continent Agrícola?”.