diumenge, 31 de maig del 2009
dimecres, 27 de maig del 2009
dimarts, 26 de maig del 2009
diumenge, 24 de maig del 2009
El Partit de l'Esquerra Europea, dona suport a ICV-EUiA
|
dissabte, 23 de maig del 2009
ICV-EUiA
ICV-EUiA inicia la campanya a les europees presentant-se com a veritable alternativa d´esquerres a la crisi |
El sopar d´inici de campanya de la coalició ICV-EUiA va aplegar, la nit del 21 de maig, prop de 300 persones al Casal de la Gent Gran de Sant Feliu de Llobregat, històric local inaugurat en el seu moment per l´alcaldia del PSUC. |
|
dijous, 21 de maig del 2009
dimecres, 20 de maig del 2009
dilluns, 18 de maig del 2009
Entre Trotsky y Tintín
• El izquierdista francés Olivier Besancenot apadrina un nuevo partido anticapitalista
¿Existe vida a la izquierda de la izquierda? Al menos alguien intenta que la haya, sin traicionar los principios, pero adaptándolos a los tiempos que corren. A Olivier Besancenot (Levallois-Perret, 1974) el experimento le está yendo bien en Francia. Puede presumir de haber sacudido el espacio electoral izquierdista al ganarse el voto de millón y medio de franceses en las últimas presidenciales. Un golpe de efecto del que anhela contagiarse un partido presentado ayer en Barcelona y Madrid que busca aglutinar a la extrema izquierda cara a los comicios europeos.La crisis económica puede ser el acicate para retomar una lucha contra el capitalismo que la caída del muro de Berlín parecía dar por terminada a finales del siglo pasado. Se trata de recuperar fuelle para "cambiar el mundo de base y derrocar el sistema". Utópico o no, con esa semilla germina Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Los principios suenan a otras épocas, pero los oradores han cambiado mucho y las palabras están matizadas.Sin etiquetasEl referente, Besancenot, es un mileurista que trabaja como cartero cuatro días a la semana en Neuilly-sur-Seine, una rica ciudad contigua a París de la que fue alcalde Nicolas Sarkozy. Se le conoce como "el cartero trotskista", conjugando su oficio con la ideología que parece pregonar. Parece, porque él huye de etiquetas. "No soy ni trotskista, ni guevarista ni luxemburguista (por Rosa Luxemburgo; soy un revolucionario". Precisamente para no etiquetarse decidió disolver la trotskista Liga Comunista Revolucionaria (LCR) que presidía para fundar el Nuevo Partido Anticapitalista (NPA), del que Revolta Global-Esquerra Anticapitalista es discípulo. "El anticapitalismo requiere de un movimiento internacional como el de, por ejemplo, los comunistas o los verdes".Así lo defendió ante entusiasmados "camaradas" catalanes, quienes comprobaron su perfil joven y contestatario y el aire fresco que intenta imprimir a su revolución con 35 años y una cara de niño que a algunos les recuerda a Tintín. Eso sí, a diferencia de la ácida sátira que el personaje de Hergé hizo del comunismo cuando viajó al país de los Soviets, el lavado de cara que impulsa Besancenot incluye autocrítica. "La revolución precisa de ser reinventada, porque ningún experimento revolucionario ha tenido éxito. Muchos de ellos terminaron como caricaturas sangrientas".En resumen, una revolución corregida y aumentada, pero permanente (como decía Trotsky) y ahora también internacionalizada (como dice Besancenot). "De ilusión también se vive", pensarán algunos. "¿Por qué no?", responde el NPA español en su lema electoral.
diumenge, 17 de maig del 2009
Campanya ICV-EUiA
dissabte, 16 de maig del 2009
dimarts, 12 de maig del 2009
ICV-EUIA a les eleccions europees
dilluns, 11 de maig del 2009
Notícia a El Periódico de Catalunya
L’esquerrà francès Olivier Besancenot apadrina un nou partit anticapitalista
diumenge 10 de maig de 2009
José Rico.
¿Hi ha vida a l’esquerra de l’esquerra? Almenys algú intenta que n’hi hagi, sense trair els principis, però adaptant-los als temps que corren. A Olivier Besancenot (Levallois-Perret, 1974) l’experiment li està anant bé a França. Pot presumir d’haver sacsejat l’espai electoral esquerrà a l’haver-se guanyat el vot d’un milió i mig de francesos en les últimes eleccions presidencials. Un cop d’efecte del qual anhela encomanar-se un partit presentat ahir a Barcelona i Madrid que busca aglutinar l’extrema esquerra de cara als comicis europeus del mes de juny.
La crisi econòmica pot suposar l’impuls necessari per reprendre una lluita contra el capitalisme que la caiguda del mur de Berlín semblava donar per acabada a finals del segle passat. Es tracta de recuperar força per "canviar el món de base i enderrocar el sistema". Utòpic o no, amb aquesta llavor germina Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Els principis sonen a altres èpoques, però els oradors han canviat molt i les paraules estan matisades.
Sense etiquetes
El referent, Besancenot, és un mileurista que treballa com a carter quatre dies a la setmana a Neuilly-sur- Seine, una rica ciutat contigua a París de la qual va ser alcalde Nicolas Sarkozy. Se’l coneix com "el carter trotskista", conjugant el seu ofici amb la ideologia que sembla pregonar. Sembla, perquè ell fuig d’etiquetes. "No sóc ni trotskista, ni guevarista ni luxemburguista (per Rosa Luxemburg); sóc un revolucionari". Precisament per no etiquetar-se va decidir dissoldre la trotskista Lliga Comunista Revolucionària (LCR) que presidia per fundar el Nou Partit Anticapitalista (NPA), del qual Revolta Global-Esquerra Anticapitalista és deixeble. "L’anticapitalisme requereix d’un moviment internacional com el que tenen, per exemple, els comunistes o els verds".
Així ho va defensar davant entusiasmats "camarades" catalans, que van comprovar el seu perfil jove i contestatari i l’aire fresc que intenta imprimir a la seva revolució amb 35 anys i una cara de nen que a alguns els recorda la de Tintín. Això sí, a diferència de l’àcida sàtira que el personatge d’Hergé va fer del comunisme quan va viatjar al país dels Soviets, el rentat de cara que impulsa Besancenot inclou autocrítica. "La revolució requereix ser reinventada, perquè fins ara cap experiment revolucionari ha tingut èxit. Molts d’ells van acabar com a caricatures sagnants".
En resum, una revolució corregida i augmentada, però permanent (com deia Trotsky) i ara també internacionalitzada (com diu Besancenot). "D’il.lusió també es viu", deuen pensar alguns. "¿Per què no?" respon el NPA espanyol en el seu lema electoral.
diumenge, 10 de maig del 2009
divendres, 8 de maig del 2009
PDF.CAMP
Concentració:
divendres 15 de maig - 19:00 hores - davant de l’estació de ferrocarril de Reus
Viatge reivindicatiu
Tarragona-Reus-Mòra:
dissabte 13 de juny - sortida a les 10:07 de l’estació de ferrocarril de Tarragona
Caminada per un ferrocarril públic de qualitat:
diumenge 5 de juliol - Línia Reus-Roda
A LES USUARIES I USUARIS, LEGÍTIMS PROPIETARIS DEL FERROCARRIL
El Camp de Tarragona es troba en unes condicions precàries de mobilitat. Les infrastructures ferroviàries realitzades i les proposades a curt termini no responen a les necessitats reals de la població. Per altre banda, els governs europeus han tendit a cedir davant els grans interessos privats portant a terme polítiques de traspàs de la gestió dels serveis públics cap al mercat privat. Les negatives conseqüències d’aquest model de gestió són previsibles:
l Reducció d’inversions a costa de la seguretat
l Augment de les tarifes i increment del cost públic
l Degradació de la qualitat del servei
L’ALTERNATIVA D’UN FERROCARRIL PÚBLIC, SOCIAL, SEGUR I SOSTENIBLE
l PÚBLIC: Orientat a la satisfacció de les necessitats de transport de les persones.
l SEGUR: Amb la seguretat com a primer criteri, no subordinat a cap altre.
l SOSTENIBLE: Que prioritzi el respecte pel medi ambient.
l ASSEQUIBLE: Amb tarifes que garanteixin l’accés al conjunt de la ciutadania.
l ACCESSIBLE: Atent a les persones amb mobilitat reduïda, cotxes de nens, bicicletes i equipatges.
l DE QUALITAT: Que sigui respectuós amb l’usuari i que mantingui personal necessari (tant als trens com a les estacions de les comarques de Tarragona) per a una adequada atenció al públic: informació, venda de bitllets, seguretat, sales d’espera, etc.
l DIGNE: Amb una dotació suficient de recursos per a l’adequació dels edificis de viatges.
l EFICAÇ: Priotitzant la satisfacció de les necessitats de transport, augmentant la freqüència de trens de Mitjana i Llarga Distància i la coherència d’horaris, facilitant una millor vertebració del territori.
Per avançar en aquest model, reclamem, com a mesures urgents:
l La triplicació dels trens de Mitjana Distància fins a Flix i Montblanc i la duplicació dels trens de Tortosa.
l La reobertura immediata de la línia Reus-Roda de Barà, en ordre a la vertebració del Baix Gaià i la connexió ferroviària eficient de les comarques de Tarragona amb l’aeroport i l’estació de l’AVE, així com un by-pass de mercaderies perilloses que en l’actualitat realitzen els trajectes i maniobres pels nuclis urbans de Tarragona.
l Implementar una xarxa de rodalies el Camp de Tarragona.
l Millorar la prestació de serveis als usuaris/àries en les línies de ferrocarril convencional de Tarragona