L’esquerrà francès Olivier Besancenot apadrina un nou partit anticapitalista

diumenge 10 de maig de 2009

José Rico.

¿Hi ha vida a l’esquerra de l’esquerra? Almenys algú intenta que n’hi hagi, sense trair els principis, però adaptant-los als temps que corren. A Olivier Besancenot (Levallois-Perret, 1974) l’experiment li està anant bé a França. Pot presumir d’haver sacsejat l’espai electoral esquerrà a l’haver-se guanyat el vot d’un milió i mig de francesos en les últimes eleccions presidencials. Un cop d’efecte del qual anhela encomanar-se un partit presentat ahir a Barcelona i Madrid que busca aglutinar l’extrema esquerra de cara als comicis europeus del mes de juny.

La crisi econòmica pot suposar l’impuls necessari per reprendre una lluita contra el capitalisme que la caiguda del mur de Berlín semblava donar per acabada a finals del segle passat. Es tracta de recuperar força per "canviar el món de base i enderrocar el sistema". Utòpic o no, amb aquesta llavor germina Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Els principis sonen a altres èpoques, però els oradors han canviat molt i les paraules estan matisades.

Sense etiquetes

El referent, Besancenot, és un mileurista que treballa com a carter quatre dies a la setmana a Neuilly-sur- Seine, una rica ciutat contigua a París de la qual va ser alcalde Nicolas Sarkozy. Se’l coneix com "el carter trotskista", conjugant el seu ofici amb la ideologia que sembla pregonar. Sembla, perquè ell fuig d’etiquetes. "No sóc ni trotskista, ni guevarista ni luxemburguista (per Rosa Luxemburg); sóc un revolucionari". Precisament per no etiquetar-se va decidir dissoldre la trotskista Lliga Comunista Revolucionària (LCR) que presidia per fundar el Nou Partit Anticapitalista (NPA), del qual Revolta Global-Esquerra Anticapitalista és deixeble. "L’anticapitalisme requereix d’un moviment internacional com el que tenen, per exemple, els comunistes o els verds".

Així ho va defensar davant entusiasmats "camarades" catalans, que van comprovar el seu perfil jove i contestatari i l’aire fresc que intenta imprimir a la seva revolució amb 35 anys i una cara de nen que a alguns els recorda la de Tintín. Això sí, a diferència de l’àcida sàtira que el personatge d’Hergé va fer del comunisme quan va viatjar al país dels Soviets, el rentat de cara que impulsa Besancenot inclou autocrítica. "La revolució requereix ser reinventada, perquè fins ara cap experiment revolucionari ha tingut èxit. Molts d’ells van acabar com a caricatures sagnants".

En resum, una revolució corregida i augmentada, però permanent (com deia Trotsky) i ara també internacionalitzada (com diu Besancenot). "D’il.lusió també es viu", deuen pensar alguns. "¿Per què no?" respon el NPA espanyol en el seu lema electoral.