Intermon-OXFAM i Sol Meliá: Transferint legitimitat.

Intermón-OXFAM i Sol Meliá: transferint legitimitat
divendres 18 de setembre de 2009.

Per Jordi Gascón.

Fa unes setmanes alguns mitjans de comunicació van recollir i van difondre la notícia que l’organització no governamental Intermón-OXFAM, una de les més grans de l’Estat Espanyol pel volum econòmic que gestiona, i la cadena Sol Meliá, la primera transnacional espanyola del sector hoteler, havien establert un acord de col•laboració destinat a promoure el consum de productes de comerç just (1). L’acord no només se centra en aquest tema, sinó que comprèn d’altres: segons la nota de premsa que va distribuir Intermón-OXFAM, “La companyia Sol Meliá i l’ONG Intermón Oxfam han signat un acord marc de col•laboració per engegar una sèrie d’iniciatives conjuntes que reforçaran la seva tasca en l’àmbit de la cooperació, l’acció humanitària, la sensibilització del comerç just, i activitats de suport institucional”(2).

És possible que amb aquest acord, subscrit en un acte oficiat en un dels establiments de la cadena hotelera per la directora d’Intermón Oxfam, Ariane Arpa, i el vicepresident de Sol Meliá, Sebastián Escarrer, Intermón-OXFAM, una de les principals importadores i distribuïdores de comerç just de l’Estat Espanyol, augmenti les seves vendes de cafè. Però no és un èxit comercial gratuït. A canvi Sol Meliá obté un element que cada vegada valora més la gran empresa: prestigi. I és que les tan bombejades polítiques de Responsabilitat Social Corporativa consisteixen, en realitat, en processos de compra i venda de legitimitat. En aquest cas és una ONGD de reconeguda trajectòria com és Intermón-OXFAM, que posseeix aquesta legitimitat, qui la transfereix a Sol Meliá.

L’objectiu d’Intermón-OXFAM amb aquesta transacció comercial és clar i ja l’hem assenyalat: augmentar les seves vendes. Però quina necessitat té Sol Meliá “d’adquirir ” legitimitat? Tal vegada aquesta pregunta la hi hauria d’haver fet Intermón-OXFAM abans de signar l’acord. Hauria descobert que Sol Meliá, realment, necessita netejar la seva imatge. Encara desconeixent la política de fundraising d’Intermón-OXFAM, costa creure que consideri oportú cedir la seva legitimitat a una empresa multinacional que té més d’un front obert a països del Sud.

Coneix Intermón-OXFAM les pràctiques empresarials de Sol Meliá a Mèxic, per exemple, on no té objeccions a l’hora de pressionar els governs i institucions públiques per poder construir en zones d’alt valor ecològic, com és el cas del seu complex Costa Esmerald Resort a Quintana Roo (3)? O sap que a Guanacaste (Costa Rica) es dedica a alienar l’aigua a la població local per cobrir les necessitats dels camps de golf del seu complex turístic Paradisus Playa Conchal (4)? O que tampoc té inconvenient a devastar boscos de manglar, primera i única línia defensiva efectiva enfront d’huracans i tsunamis (5), fins i tot pressionant els Estats perquè deroguin lleis que defensen aquests ecosistemes (6)? O que ha estat denunciada per les seves polítiques contra els drets laborals dels seus treballadors per la plataforma sindical llatinoamericana Rel-UITA (7)?

És trist veure com tota una institució com Intermón-OXFAM confon l’objectiu amb el mitjà. El comerç just va sorgir com un moviment social dirigit a enfrontar el comerç internacional dominant. No obstant això, per a algunes organitzacions el comerç just s’ha convertit en un nínxol de mercat i ha deixat de ser aquest moviment social crític que va ser en els seus inicis. Resultat d’això, el desig d’augmentar les vendes els porta a buscar aliats en el sector empresarial transnacional que, precisament, és el principal beneficiari d’aquest comerç internacional dominant i el seu principal promotor.

Aquest acord amb Sol Meliá no és cap excepció a Intermón-OXFAM. Precisament fa unes setmanes el petit grup d’ONG que controla (o creu controlar) el segell de comerç just FLO-Espanya, entre les quals hi ha Intermón-OXFAM, va decidir certificar cafè de la multinacional de l’alimentació Starbucks (a la qual, per cert, durant molt temps va estar denunciant). Aquesta empresa de capital nord-americà és coneguda i reconeguda, entre altres coses, pel seu impuls a l’aplicació d’organismes genèticament modificats, per la seva política destinada a augmentar el guany a costa de reduir el pagament que es dóna als productors de cafè, o per trencar preus per arruïnar petits establiments de restauració. Totes aquestes pràctiques han generat diverses campanyes de boicot als seus establiments, especialment als Estats Units. És trist que Intermón-OXFAM, a través de FLO-Espanya, acabi caient en la mateixa pràctica que ja en el seu moment va tenir FLO-Gran Bretanya certificant Nestlé o FLO-Suïssa certificant McDonalds. I tot, per vendre alguns quilos més de cafè.

Referències:

1) “Sol Meliá e Intermón Oxfam promueven el comercio justo” Cinco Días (22 de juny del 2009)

2) Intermón-OXFAM “Nota de prensa: Sol Meliá e Intermón Oxfam firman un acuerdo marco de cooperación y sensibilización en comercio justo” (16 de juny del 2009)

3) ATR "Éxito de la cadena hotelera Sol Meliá en detrimento del ecosistema mexicano"

4) Angulo, M. R. “Protección del Agua Subterránea: Caso Acuífero Nimboyores y el Conflicto entre Comunidades Costeras y Desarrollos Hoteleros de Guanacaste S.A. (Hotel Conchal)” Instituto de Políticas para la Sostenibilidad (http://www.ips.or.cr). Curiosament, Intermón-OXFAM va presentar un documental que tracta i denuncia aquest cas en el seu III Festival Internacional de Curtmetratges ACTUA ( Nimboyores de Carlos Rovira Bolaños, 2008). Però sembla que els responsables de fundraising d’Intermón-OXFAM no són assidus als esdeveniments que organitza la seva pròpia institució.

5) “Devastan manglar en Xcacel-Xcacelito para construir hotel sin permisos ” Noticaribe (13 de gener del 2009)

6) “Buscan echar abajo ley que protege el manglar, advierten” Noticaribe (10 d’octubre del 2007).

7) Rel-UITA Las cadenas hoteleras españolas en América Latina y las libertades sindicales. Buenos Aires. 2008 (http://www.rel-uita.org)

LA GAVILLA VERDE

Amb més força que mai, salvem l'ultima zona agrícola de L'Hospitalet.

Amb més força que mai salvem l’última zona agrícola de L’Hospitalet
dimecres 16 de setembre de 2009



Per SOS Can Trabal

Cal Trabal es l’última zona agrícola de L’Hospitalet. Avui aquesta zona natural i històrica es troba amenaçada per un projecte urbanístic que vol promoure oficines, locals comercials i places hoteleres.

Entenem que aquest projecte respon exclusivament a interessos especulatius i no pas a l’interès general i col·lectiu.

Aquest “pelotazo” que vol fer l’equip de govern del PSC-ICV, destruirà el 50% de les 43 hectàrees qualificades actualment com a zona verda i agrícola.

A la zona de Cal Trabal podem trobar diferents tipus de conreus agrícoles ( carxofes, cereals, Alfàs, fruiters i horta) i una gran quantitat de fauna i flora que forma part de la plana fluvial del riu Llobregat.

Preservar cal Trabal significa preservar el nostre passat agrícola i la nostra memòria històrica.

Els ciutadans de L’ Hospitalet no podem permetre aquest atemptat ecològic i encara menys podem permetre aquest pelotazo urbanístic que vol promoure l’alcaldessa amb potents immobiliaris.

Ara es hora d’aturar aquest Ajuntament promotor de l’especulació i demanar que es conservin integrament les més de 40 hectàrees agrícoles per el bé col·lectiu, i per poder sentir-nos orgullosos de ser de L’ Hospitalet i del seu patrimoni natural e històric.

Aturem els que volen cimentar fins l’últim pam de Terra de la nostra ciutat!

Aturem els que volen convertir L’ Hospitalet en la ciutat de l’Especulació!

SOS CAN TRABAL!



AQUESTES PERSONES I PARTITS VOLEN DESTRUIR CAL TRABAL

Joan Laporta (president del Futbol Club Barcelona i accionista de Hakerson Internacional SL)

Alfons Godall (vicepresident del FC Barcelona i accionista de Hakerson Internacional SL)

Joan Franquesa (vicepresident del FC Barcelona i accionista de Hakerson Internacional SL)

Anna Maria Lloveras (dona de l’Alcalde de CiU de Sant Cugat i accionista de Hakerson Internacional SL)

Xavier Arbós (Soci del despatx de Joan Laporta i accionista de Hakerson Internacional SL)

Félix Castilla Yáñez (President Grup Immobiliari Castmor SL)

David Castilla Mora (conseller delegat del Grup Immobiliari Castmor SL)

Antonio Benosa Baeza (President de Luidan SA)

Huibert a Bish (conseller de Luidan SA)

José Colls Alsius (sogre del lider d’ UDC Duran Lleida i conseller de Luidan SA)

Carmen Santillán Algaba (administradora de Focio SL)

Joan Manuel Soler Pujol (President de Quadis)

EQUIP DE GOVERN DEL PSC-ICV L’H

Celestino Corbacho (ex alcalde de L’ Hospitalet i Ministre de Treball)

Núria Marin (alcaldessa de L’ Hospitalet)

LA "DEMOCRACIA" DELS BOMBARDEIGS REGNA A L'AFGANISTAN. OTAN NO. TROPES FORA !!!

Declaració de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

dilluns 14 de setembre de 2009



Iraq missió de guerra, Afganistan missió de pau?

Obama va arribar a la Casa Blanca amb un programa semblant al que va propulsar Zapatero a la Moncloa el 2004: no a les "guerres il•legals" (l’Iraq), sí a les "guerres justes" (l’Afganistan). La primera era una aventura "unilateral" de Bush que, en paraules d’Obama, era una distracció injustificable en la "guerra global contra el terrorisme", l’epicentre de la qual situa a l’Afganistan. Sota la nova Administració nord-americana, l’Afganistan havia de convertir-se en una croada "multilateral" per la pau i la democràcia, en la qual es recompondrien, al fraternal marc de l’OTAN i amb la benedicció de l’ONU, les malparades relacions de la "comunitat internacional" ocasionades pels mandats de Bush júnior.

Estratègia Obama

Per a Obama, com per a Zapatero, la retirada ordenada de l’Iraq constituïa una potent font de legitimació per iniciar el seu mandat. A hores d’ara coneixem la naturalesa del seu "imperialisme amb rostre humà".

Obama pretén combinar la continuïtat del desplegament militar (ha augmentat en 30.000 soldats el contingent nord-americà en els últims mesos) amb una ofensiva diplomàtica per associar a la major quantitat de països. Als 450 militars aportats per l’Estat espanyol per apuntalar la grotesca farsa electoral de la setmana passada, Zapatero ha decidit afegir 200 militars més, davant de l’evidència que les tropes espanyoles viuen en un "estat de màxima alerta" (no molt propi d’una missió de pau...) davant dels atacs talibans... Així doncs, la dotació espanyola assolirà els 1.000 soldats.

Però els plans d’Obama per "pacificar" l’Afganistan inclouen una creixent intervenció directa al Pakistan, així com una major pressió sobre la cúpula militar d’aquest país per comprometre-la en el combat antitalibà als territoris fronterers. Aquesta nova fugida cap a endavant -molt semblant a la que va protagonitzar Nixon en estendre a Cambodja la Guerra del Vietnam- pot tenir repercussions gravíssimes i portar aquest país de 175 milions d’habitants (i que posseeix la bomba atòmica) al caire de la guerra civil. Tot sembla indicar que, si les autoritats pakistaneses no ordenen a l’exèrcit combatre els nord-americans que penetrin a terra pakistanès, serà gairebé impossible evitar que aquest es fracturi (com ja succeeix en bona mesura amb la intel•ligència militar, fortament infiltrada pels fonamentalistes, com va evidenciar l’espectacular assassinat de Benazir Bhutto el desembre de 2007). Aquesta crisi interna pakistanesa, i el consegüent perill de descomposició, s’ha aguditzat greument arran dels combats entre exèrcit i milícies talibans que van tenir lloc a la Vall de Swat aquesta passada primavera.

Creixent inestabilitat... nerviosisme a l’OTAN

La multiplicació dels atacs de l’insurgencia en ocasió de la grotesca farsa electoral celebrada aquests dies i la creixent brutalitat dels atacs de l’OTAN, simbolitzada per la matança de 95 civils en el bombardeig alemany de la setmana passada, inauguren una nova fase de turbulències. Gairebé vuit anys després de la caiguda del règim talibà, el 2001, i de la posada en marxa d’una difícil "reconstrucció", la incertesa sobre l’avenir del país és més gran que mai. El creixent nerviosisme de l’administració d’Obama i de l’Estat Major de l’OTAN es deu fonamentalment al fet que Hamid Karzai ha iniciat el 2008 un gir "nacionalista" que busca oposar un contrapès a la influència de Washington i, més enllà, a la de Londres, les ingerències més subtils del qual -i el seu passat colonial- resulten creixentment incòmodes. Tres potències regionals es volen aprofitar de l’espai que s’obre: Rússia, Iran i Xina.

Geopolítica i arrels del conflicte: de la Guerra Freda a la guerra contra el terrorisme.

Washington i Islamabad (capital del Pakistan) van impulsar el desenvolupament de moviments islamistes per combatre durant els anys 80 als soviètics i al règim laic de Kabul (capital de l’Afganistan). Els ahir "lluitadors de la llibertat" finançats per la CIA en la seva croada antisoviètica es van tornar contra els seus amos quan, després de la caiguda del Mur de Berlín, van deixar de rebre el finançament d’aquella de la qual havien gaudit per part de l’imperialisme yanqui i de la monarquia feudal saudita (principal aliat dels Estats Units a la regió des de la Segona Guerra Mundial). Després dels atemptats d’Al Qaeda (una xarxa de combatents fundamentalistes afavorida en els seus orígens per la CIA) de l’11 de setembre, el govern nord-americà no va tenir objecció en declarar la guerra als seus vells aliats. Tanmateix, no va ser tan fàcil imposar aquest viratge al règim pakistanès, fortament compromès en el suport als talibans. El Pakistan sempre ha tingut interès en aconseguir un règim afecte a l’Afganistan i a debilitar a l’URSS, l’antany principal aliat del seu gran enemic: l’Índia.
Avui, la brutalitat de la guerra d’ocupació en curs liderada pels Estats Units, una guerra "que no pot guanyar-se” (com ja admet el propi alt comandament nord-americà), i la generalització de l’antiamericanisme a la zona estan permetent una creixent concurrència d’interessos de les diferents potències regionals.

Rússia és una potència d’Àsia central amb creixents pretensions d’influència en la zona i que ha après la lliçó sengons la qual mantenir un perfil baix i evitar aventures militars és més eficaç per consolidar els seus interessos geopolítics a llarg termini. Sembla que Karzai té intenció d’adquirir armament rus, mentre que l’OTAN necessita col•laboració russa per obrir línies d’aprovisionament al nord de l’Afganistan que evitin els sabotatges que sofreixen al nord del Pakistan.

Recolzant-se en la minoria xiïta del país (tradicionalment perseguida pels talibans sunites), l’Iran també està prenent posicions a l’Afganistan després d’haver conquerit una considerable influència en l’Iraq. Iran farà tot el que estigui a la seva mà per debilitar la presència militar nord-americana a la regió, percebuda com una amenaça directa.

Finalment, la Xina té dos grans objectius a l’hora d’estendre la seva influència en Àsia central: a) controlar els focus islamistes susceptibles de desestabilitzar les seves pròpies regions frontereres, en particular la província de Xinjiang, poblada majoritàriament per Uigurs musulmans. b) explotar els recursos naturals de la zona. De moment, aquesta política està donant els seus fruits: han obtingut la concessió per explotar la mina d’Aynak, la segona reserva mundial de coure.

Zapatero recolza una guerra colonial

Després de vuit anys de guerra, l’Afganistan és un caos total on regna el terror, la corrupció, les màfies i el nepotisme. La camarilla mafiosa en el poder negocia amb fraccions talibanes per perpetuar-se, a canvi d’imposar noves brutalitats a les dones afganeses. El silenci de la Secretària d’Estat nord-americana, Hillary Clinton, al respecte de les noves violacions dels drets de les dones és estrepitós. Aquesta és la "democràcia" que diu defensar Zapatero quan acaba d’aprovar l’enviament de 200 soldats més a la guerra. Parlem clar: aquesta és una guerra de rapinya "multilateral" per un repartiment més just del botí de la Guerra Freda que el que permetia Bush als seus clients europeus a l’Iraq. Ni més, ni menys.

Per això, des de Revolta global-Esquerra Anticapitalista creiem que hem de contribuir decididament a destapar aquesta farsa sanguinària i tornar a aixecar una agenda de mobilitzacions unitàries contra la guerra i la tramesa de tropes a l’Afganistan i per la retirada immediata i sense condicions del contingent espanyol.

Cal reforçar campanyes com Aturem la Guerra i els seus esforços per denunciar la guerra d’Afganistan i els conflictes a la regió. Els intents de criminalitzar Aturem la Guerra arran del just boicot a la cantant Noa durant la diada de l’11S han de ser condemnats i, ara més que mai, hem de bastir un moviment anti-guerra fort a Catalunya i a l’Estat espanyol i exigir la retirada de totes les tropes de l’Afganistan.

OTAN, no tropes fora!

ULTIMO DISCURSO DE SALVADOR ALLENDE

LQSomos. Redacción. Septiembre de 2009.
Última alocución de Salvador Allende a través de "Radio Magallanes", junto a un puñado de hombres, Salvador Allende escucha las noticias. Los militares se han apoderado de todo el país. Allende se pone un casco y prepara su fusil. Resuena el estruendo de las primeras bombas. El presidente habla por radio, por última vez:

Seguramente ésta será la última oportunidad en que pueda dirigirme a ustedes. La Fuerza Aérea ha bombardeado las torres de Radio Postales y Radio Corporación. Mis palabras no tienen amargura sino decepción Que sean ellas el castigo moral para los que han traicionado el juramento que hicieron: soldados de Chile, comandantes en jefe titulares, el almirante Merino, que se ha autodesignado comandante de la Armada, más el señor Mendoza, general rastrero que sólo ayer manifestara su fidelidad y lealtad al Gobierno, y que también se ha autodenominado Director General de carabineros. Ante estos hechos sólo me cabe decir a los trabajadores: ¡Yo no voy a renunciar! Colocado en un tránsito histórico, pagaré con mi vida la lealtad del pueblo. Y les digo que tengo la certeza de que la semilla que hemos entregado a la conciencia digna de miles y miles de chilenos, no podrá ser segada definitivamente. Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen ni con la fuerza. La historia es nuestra y la hacen los pueblos. Trabajadores de mi Patria: quiero agradecerles la lealtad que siempre tuvieron, la confianza que depositaron en un hombre que sólo fue intérprete de grandes anhelos de justicia, que empeñó su palabra en que respetaría la Constitución y la ley, y así lo hizo. En este momento definitivo, el último en que yo pueda dirigirme a ustedes, quiero que aprovechen la lección: el capital foráneo, el imperialismo, unidos a la reacción, creó el clima para que las Fuerzas Armadas rompieran su tradición, la que les enseñara el general Schneider y reafirmara el comandante Araya, víctimas del mismo sector social que hoy estará en sus casas esperando con mano ajena reconquistar el poder para seguir defendiendo sus granjerías y sus privilegios.

Me dirijo, sobre todo, a la modesta mujer de nuestra tierra, a la campesina que creyó en nosotros, a la abuela que trabajó más, a la madre que supo de nuestra preocupación por los niños. Me dirijo a los profesionales de la Patria, a los profesionales patriotas que siguieron trabajando contra la sedición auspiciada por los colegios profesionales, colegios de clases para defender también las ventajas de una sociedad capitalista de unos pocos.

Me dirijo a la juventud, a aquellos que cantaron y entregaron su alegría y su espíritu de lucha. Me dirijo al hombre de Chile, al obrero, al campesino, al intelectual, a aquellos que serán perseguidos, porque en nuestro país el fascismo ya estuvo hace muchas horas presente; en los atentados terroristas, volando los puentes, cortando las vías férreas, destruyendo lo oleoductos y los gaseoductos, frente al silencio de quienes tenían la obligación de proceder. Estaban comprometidos. La historia los juzgará.

Seguramente Radio Magallanes será acallada y el metal tranquilo de mi voz ya no llegará a ustedes. No importa. La seguirán oyendo. Siempre estaré junto a ustedes. Por lo menos mi recuerdo será el de un hombre digno que fue leal con la Patria.

El pueblo debe defenderse, pero no sacrificarse. El pueblo no debe dejarse arrasar ni acribillar, pero tampoco puede humillarse.

Trabajadores de mi Patria, tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo en el que la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor.

¡Viva Chile! ¡Viva el pueblo! ¡Vivan los trabajadores!

Estas son mis últimas palabras y tengo la certeza de que mi sacrificio no será en vano, tengo la certeza de que, por lo menos, será una lección moral que castigará la felonía, la cobardía y la traición.

Santiago de Chile, 11 Septiembre 1973


ject>

YO PISARE LAS CALLES NUEVAMENTE...

Yo pisare las calles nuevamente


LQSomos. Daniel Chiarenza. Septiembre de 2009.

11 de septiembre de 1973: Golpe de estado contra el gobierno democrático de la revolución socialista en Chile.

Las elecciones de 1970 habían sido ganadas por la "Unidad Popular", en cuyo interior aglutinaba a varios partidos, pero la personalidad experimentada estaba representada por el médico socialista Salvador Allende. Además del Partido Socialista, a la coalición de izquierda la integraban el Partido Comunista, los radicales, la Social Democracia, el MAPU (Movimiento de Acción Popular Unitaria de la Izquierda Cristiana) y la API (Acción Popular Independiente). De esta manera la Unidad Popular se constituye e instituye como la "vía chilena al socialismo". Nacionalizó, sin indemnizar, las explotaciones de cobre y empresas de otros sectores estratégicos, en total la nada desdeñable suma de unas doscientas compañías. Estatizó la banca privada y el comercio exterior. Impulsó, aún más, la reforma agraria propiciando formas colectivizadas de producción y tuvo importancia la creación de un "sector social" para la economía. Todo esto condicionado por el limitado accionar que imponía los controles rígidos de una constitución liberal-burguesa y lentificaba al máximo la implementación de medidas de contenido social más avanzadas.

Las élites, desplazadas temporariamente de los visibles centros gubernamentales de poder, pusieron en marcha un plan desestabilizador, de desinstitucionalización y deslegitimación del gobierno popular que contó con el respaldo desembozado del Pentágono, la CIA, los medios de comunicación y las transnacionales estadounidenses, en particular la ITT (International Telephone & Telegraph). Los "momios" (como si en Argentina dijésemos los "gorilas", es decir la ultraderecha) hizo lo acostumbrado en estos casos -desde la guerra civil española en adelante-: subvencionaron huelgas de camioneros que provocaron serios problemas de abastecimiento en los principales núcleos urbanos, a pesar del esfuerzo de un voluntariado civil que trataba de secundar el esfuerzo de productividad que le había pedido el Compañero Presidente al proletariado industrial y al campesinado. Mujeres de clase media y alta (residentes de lo que aquí en Argentina sería barrio Norte, Recoleta, una parte de Palermo, etc.) empuñaron cacerolas y cucharones para hacer sonoras demostraciones contra el "hambre".

Convendría en este punto releer una canción popular del juglar argentino Ignacio Copani llamada "Cacerola de Teflón".

Final y previsiblemente, el 11 de septiembre de 1973 se produjo el golpe de Estado dirigido por el general Augusto Pinochet. El presidente Allende fue asesinado en el palacio presidencial (más conocido como La Moneda). Se desató una cruenta represión y miles de personas fueron detenidas, torturadas, y muchas de ellas fusiladas sumariamente en el Estadio Nacional de Chile.

El sangriento y perverso cuartelazo de los militares chilenos, inscripto en la oleada de movimientos de ultraderecha subvencionados desde el Departamento de Estado o la CIA Y que recorrió a todo el Cono Sur en la década del 70, contó inicialmente con el apoyo de las oligarquías locales y de una clase media con temores exacerbados por un poderoso aparato propagandístico absolutamente hostil a la experiencia de la "vía al socialismo". Y, fundamentalmente, contó con el apoyo irrestricto de empresas y de la banca transnacionales, a las cuales les fueron devueltas las compañías que habían escapado a su control.

Los siguientes documentos han sido extraídos textualmente del libro "Chile, primavera negra. Cara y cruz del golpe militar". Buenos Aires, Rodolfo Alonso Editor, diciembre de 1973.

Mientras el Gral. Pinochet -Presidente de la Junta Militar- aseguraba que se respetarían los derechos humanos y que "en la patria liberada no había vencedores ni vencidos", esto sucedía en los siguientes lugares:

Cuartel de Investigaciones. El día 14 de septiembre de 1973, personal de Investigaciones detiene al ciudadano extranjero P. V. Conducido al Cuartel General de Investigaciones es torturado repetidamente con picana eléctrica. Se le aplica en sienes, manos y genitales procurando obligarlo a firmar una declaración preparada de antemano. La aplicación de electricidad quebranta su salud a tal extremo, que recién tres días más tarde puede ser trasladado al Estadio Nacional de Santiago. Cabe destacar que este prisionero según comentario de sus captores, fue denunciado por la dueña del departamento que alquilaba, bajo la sola acusación de ser extranjero.

Ministerio de Defensa. El día 12 de septiembre de 1973, a las 14 horas, luego de salvaje allanamiento, es detenido el ciudadano C. A. M. juntamente con otras cuatro personas. Trasladados a golpes y culatazos al segundo subterráneo del Ministerio de Defensa, son ferozmente golpeados y amenazados con fusilamiento si no declaran haber visto disparar a C. A. M. Los cuatro acompañantes de éste son aislados y posteriormente se le comunica a C. A. M. que han declaro haberlo visto hacer fuego. Lo hacen desvestir y lo golpean hasta desmayarlo. Recuperado el conocimiento, vuelven a golpearlo intentando obligarlo a firmar una declaración de auto-incriminación. Ante su negativa se le golpea permanentemente durante cuatro horas. Luego le comunican que será fusilado. Le quitan el reloj, todo su dinero y otros efectos personales mientras se le dice, cínicamente, que ya no le harán falta. Es encapuchado y trasladado al último piso del Ministerio. Allí le descubren el rostro con el objeto de que vea los cadáveres de prisioneros fusilados junto a un muro. Posteriormente, lo hacen asistir a la ejecución de un oficial antigolpista de la Fuerza Aérea. Lo colocan luego contra la pared, le vendan los ojos y ejecutan el macabro ritual previo a un fusilamiento. Luego, disparan al aire. El jefe del pelotón manifiesta la intención de seguir torturándolo hasta que acceda a firmar una declaración auto-incriminándose. Enseguida, es nuevamente conducido a los subterráneos donde se lo golpea hasta perder toda noción de tiempo. Más tarde es trasladado al Regimiento Tacna.

Regimiento Tacna. Los detenidos en este cuartel permanecen desnudos en las caballerizas y son testigos de fusilamientos masivos. Se los golpea en forma constante. Los prisioneros dejan constancia de haber visto con vida, entre los reclusos, al Dr. Eduardo Paredes (Ex-Director de Investigaciones y Presidente de Chile Films, hasta el 11 de septiembre), quien, luego, por la prensa chilena, aparecerá muerto en un enfrentamiento armado con Carabineros, según informe de la Junta Militar.

Estadio Chile. (Primer campo de concentración habilitado). Debemos decir que de los establecimientos de detención éste ha sido el más tenebroso campo de concentración y exterminio que hemos pisado.

- Ante cerca de 7.000 personas recluidas, un niño de tan sólo 14 años, fue ultimado en momentos en que sufría un ataque de nervios.

- La Sra. M., embarazada de 8 meses, es golpeada en el vientre con un fusil. A consecuencia de esto aborta ante nuestros ojos y se le observan, además, heridas sangrantes en sus pechos.

- Un ciudadano chileno, de quien ignoramos su identidad, a consecuencia de lo allí sufrido intenta suicidarse arrojándose de la galería alta. Malherido, antes de ser aniquilado, grita: "¡Tiren, huevones, que Chile igual va a ser socialista!"

- Los extranjeros estábamos agrupados en un sector que el comandante del campo denominaba "la cloaca sudamericana". Ocho a diez veces por día conducía a los extranjeros a sesiones de tortura, en los subterráneos del estadio. Este individuo gozaba demencialmente durante las sesiones de tortura; llegando al extremo de patear a un detenido hasta dejarlo agonizante. Enseguida pedía un fusil a un soldado y golpeaba a su víctima en la cabeza hasta romper la culata del arma y acabar con la vida del prisionero. Los extranjeros tenían siempre, sobre su cara, reflectores que los encandilaban. En algunas oportunidades, apagaban las luces y comenzaban a disparar sus ametralladoras hacia el techo produciendo el terror imaginable. En varias oportunidades, vimos sacar de los subterráneos del Estadio, decenas de cadáveres.

Estadio Nacional. El Estadio Nacional fue el último y más grande campo de concentración. Una funcionaria de la C. R. Internacional manifestó a una prisionera que el total de detenidos ascendía a 25.000 personas. Las condiciones de vida eran pésimas. Allí pudimos ver como se torturaba a un sordomudo porque no contestaba sus interrogatorios. Supimos cómo masacraron a cerca de 100 habitantes de la población La legua por haber resistido la acción golpista. Vimos a soldados cargar camiones frigoríficos con cadáveres. Vivimos entre apagones, disparos, gritos, lamentos de torturados. Vimos pasar encapuchados que señalaban prisioneros a quienes se retiraba y luego torturaba. Sufrimos aplicaciones de picana eléctrica en diversas partes del cuerpo.

No mencionamos otros lugares de reclusión (islas Quiriquina, Dawson, Juan Fernández, buques Lebu y Maipo, Feria Internacional) por no tener referencias, pero suponemos que las condiciones de los allí recluidos deben ser aún peor que las nuestras, dada la notoriedad de los detenidos en tales lugares.
(De testimonios recogidos en el Comité de Solidaridad con la Lucha de los Pueblos Latinoamericanos)

Más artículos del autor
http://profesor-daniel-alberto-chiarenza.blogspot.com/




Comentarios

NEPAL-2009

NEPAL

TREKKING DEL MANASLU
BUDHI GANDAKI
LARKYA PASS 5215m
MARSHANGDI KHOLA

Dissabte dia 12 a les 20.30h
Passi de diapositives

SALA D'EXPOSICIONS MAS SOLÉ
"EL CASTELL"
LA POBLA DE MONTORNÉS

Organitza:
Gent de Muntanya(Torredembarra)
Tel.630907508

Provocació contra les llibertats democràtiques.

Provocació contra les llibertats democràtiques
Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

dijous 10 de setembre de 2009


Per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

D’una banda, l’Ajuntament d’Arenys de Munt es veu prohibit a oferir qualsevol suport a la consulta sobre la independència de Catalunya, convocada per una entitat ciutadana local. De l’altra, Falange rep autorització per a manifestar-se aquest proper diumenge – revocant la decisió de la Conselleria d’Interior d’ajornar una setmana l’acte de l’extrema dreta. Les dues decisions, emeses avui en paral•lel per dues jutgesses del TSJC, constitueixen una autèntica provocació contra les llibertats democràtiques.

Queda palès que, sota l’actual règim constitucional monàrquic, els feixistes gaudeixen de més drets que les forces contestatàries - i fins i tot que la ciutadania en general. Quantes manifestacions antifeixistes han estat prohibides i reprimides en nom de la necessitat “d’evitar incidents” i “desordres”? La mateixa sentència que autoritza la manifestació falangista fa responsable, en primer lloc, l’ajuntament d’Arenys del manteniment de la pau al carrer... i demana que hi hagi prou policia per interposar-se en uns enfrontaments que considera força previsibles.

Des del principi, l’afer de la consulta ha esdevingut un pols entre l’autoritat de l’Estat espanyol i la voluntat ciutadana d’expressar la seva opinió. Estem cansats de sentir que aquesta Constitució admet la manifestació pacífica de totes les opcions polítiques. La virulència amb la qual Madrid s’ha oposat a la consulta, el recurs conduït per un advocat de l’Estat (antic falangista per més senyes), la campanya mediàtica criminalitzant la iniciativa... demostren tot el contrari. L’autorització de la presència de Falange té, en aquest marc, una doble funció: intimidar la ciutadania i propiciar violències.

L’afer d’Arenys és el preludi de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs del PP contra l’Estatut. La crisi política està servida. El PSC calla. El PP i “Ciutadans” aplaudeixen les sentències del TSJC. ICV i ERC protesten... i CiU treu pit. Vet aquí el problema d’una esquerra presonera d’un autonomisme esgotat... i d’una dreta conservadora que treu partit d’aquesta inconseqüència per fer oblidar els seus compromisos anteriors i per embolcallar – amb l’estelada si cal, per un dia – els interessos de classe que defensa. En aquest sentit, com més s’agreuja la crisi econòmica i el seu seguici d’estralls entre les classes populars, aquí i arreu de l’Estat, veiem com la repressió s’abat contra les protestes socials, des de TMB fins a les manifestacions dels jornalers andalusos. La respota front la crisi social i la defensa de les llibertats democràtiques han d’acabar confluint.

La societat civil, el jovent, la gent progressista només poden ajudar a reconduir aquesta crisi desplaçant el centre de gravetat de tota la vida política cap a la mobilització ciutadana, afirmant i exercint la llibertat d’expressió i el dret de decidir. Arenys ha esdevingut un assumpte d’abast nacional. Des de Revolta Global - Esquerra Anticapitalista us cridem a desplaçar-vos nombrosos i nombroses a Arenys de Munt el proper diumenge, 13 de Setembre, per donar suport a la consulta i exigir que marxin de la vila els provocadors de l’extrema dreta. Arenys és un test, una primera batalla política que marcarà els esdeveniments d’aquesta tardor.

El proper diumenge, tots i totes a Arenys de Munt!

SOM UNA NACIÓ, AUTODETERMINACIÓ !!!

CAL AVANÇAR CAP A UN CONSUM RESPONSABLE

“Cal avançar cap a un consum responsable”
Entrevista a Esther Vivas al Diari de Prada

dijous 10 de setembre de 2009

Per Marta Serra

Quina opinió tens del moviment pel decreixement i de les seves propostes?

El decreixement és un concepte que té la virtut de plantejar una crítica radical a l’actual model productivista en un context de crisi ecològica global i que qüestiona les actuals polítiques vigents i la fal.làcia del creixement sense límits, però considero que el terme pot tenir alguns límits al plantejar-se com una sortida a l’imaginari dominant.

El decreixement com a tal pot resultar difícil d’entendre quan fa referència als països del Sud, ja que a escala global cal un reequilibri profund que impliqui el decreixement en algunes zones del planeta y el creixement en d’altres. De la mateixa manera, a casa nostra caldria decréixer en alguns aspectes (inversió militar, ajudes als bancs i als empresaris) però créixer en d’altres (agricultura ecològica, cures, serveis públics...). D’altra banda, en el context de crisi econòmica el concepte de decreixement pot resultar difícil de ser acceptat per als sectors més afectats per la crisi, com els aturats, precaris, famílies amb dificultats per arribar a final de mes, etc.

Més que buscar una “etiqueta”, l’important és fer una crítica radical a l’actual model de producció distribució i consum, denunciar els intents de promoure un capitalisme verd i treballar a favor d’alternatives des d’una perspectiva anticapitalista i ecologista radical.

Accions com la de l’Enric Duran han contribuit a donar a conéixer una nova forma de plantejar les problemàtiques i lluitar. Com valores aquesta acció?

Accions com aquesta amb un fort impacte mediàtic són útils per generar consciència a la vegada que són demostratives. Ara cal ser solidaris amb l’Enric front a la repressió, però al mateix temps cal recordar i emfatitzar que el canvi i la transformació social només seran fruit de l’acció col.lectiva.

L’actual situació de crisi econòmica està mostrant les febleses del sistema. Quines respostes cal donar a la crisi? quines alternatives?

Davant l’impacte de la crisi cal aprofundir en les demandes alternatives i radicalitzar-ne el seu contingut: cal “elevar el llistó” de la crítica. Ara és el moment de tornar a posar sobre la taula demandes que fa uns anys estaven oblidades perquè semblaven fora de la realitat: nacionalització del sistema bancari sense indemnització i posada sota control públic i democràtic; consigna de “zero acomiadaments” en empreses amb beneficis i que utilitzen la crisi com a pretext; una reforma fiscal progressiva i un impost especial sobre les grans fortunes per a crear un fons de solidaritat, etc.

Ens pots donar alguns exemples pràctics del que planteja el moviment pel comerç just, consum responsable i la sobirania alimentaria?

Davant la usurpació dels recursos naturals, reinvidiquem el dret a la sobirania alimentària dels pobles: que les comunitats controlin les polítiques agrícoles i d’alimentació. La terra, les llavors, l’aigua... han de ser retornades als camperols. Exigim unes polítiques públiques que promoguin una agricultura local, sostenible, lliure de pesticides, químics i transgènics. Cal avançar cap a un consum responsable i consumir en funció del que realment necessitem, combatent un consum excessiu, antiecològic, innecessari, superflu i injust.

Més enllà de l’acció individual, és fonamental l’acció política col·lectiva. Podem participar en cooperatives de consumidors de productes agroecològics que funcionen a nivell local i que a partir de l’autogestió estableixen relacions de compra directes amb els camperols i productors del seu entorn. Però és fonamental que aquesta acció política transcendeixi l’àmbit del consum i establir aliances entre diferents sectors socials afectats per la globalització capitalista i actuar políticament. Un canvi de paradigma a la producció, la distribució i el consum tan sols serà possible en un marc més ampli de transformació política, econòmica i social.

NO HAY 2 SIN 3, REPÚBLICA OTRA VEZ...

El joven dispuesto a ir a prisión por la bandera republicana: "Vale la pena".

Jaume d'Urgell ingresará en prisión el jueves si no paga la multa impuesta por un delito de injurias a España.

El delito que cometió, tipificado en el Código Penal, no fue otro que izar la bandera republicana en los Juzgados de lo Contencioso-Administrativo de la Gran Vía madrileña. Como ya adelantó Publico.es ayer, Jaume D'Urgell no piensa pagar la multa que le fue impuesta porque eso sería ceder en sus convicciones.

Este republicano ha reiterado hoy que "vale la pena" ir a la cárcel si "algo de todo esto llega a la opinión pública". Jaume D'Urgell tendrá la oportunidad de contestar mañana miércoles, a partir de las 12, a las preguntas de los lectores de Público.es. Justo un día antes de que el juez decida si finalmente ingresa en prisión.


"Cuando vuelva a hacerlo será legal porque lo mejor de nuestra Historia está por escribirse"
"No tengo madera de héroe"
El joven catalán, que fue condenado a pagar una multa de 1.260 euros por un delito de injurias a España, se negará a pagarla el próximo jueves ante el Juzgado de Ejecución Penal número 7 de Madrid, a donde acudirá para proceder al cumplimiento de la sentencia, aunque esto le puede llevar a ingresar 105 días en prisión.


"Tres meses de cárcel es muy poco tiempo si a cambio se pueden conseguir quince minutos de reflexión pública"
"No tengo madera de héroe, pero tres meses de cárcel es muy poco tiempo si a cambio se pueden conseguir quince minutos de reflexión pública, habrá valido la pena", ha apuntado en una rueda de prensa hoy en Madrid.


Sin embargo, D'Urgell sí fue condenado por un delito de injurias a España a pagar siete meses de multa con una cuota diaria de seis euros.


"Más democracia"
El joven ha asegurado que en ningún momento tuvo voluntad de insultar a su país: "Todo lo contrario", ha dicho, "hice lo que hice para dignificarlo porque no vendría mal un poco más de democracia".

"Los símbolos están para ser utilizados y hacerlo con un objeto crítico no significa ir en menoscabo a la honorabilidad del país", ha señalado D'Urgell, que ha calificado de "perfectamente pertinente" reemplazar un símbolo en un edificio público para cuestionar un sistema político. "Lo que sí es verdaderamente ultrajante es que hoy, en 2009, un militar al que nadie ha elegido firme nuestras leyes", ha dicho el joven en referencia al rey.


"Cuando vuelva a hacerlo será legal"
El joven ha explicado que si el juez le propone conmutar la multa por servicios a la comunidad no aceptará porque "servicios a la comunidad es lo que estaba haciendo cuando cambié la bandera".


"Los símbolos están para ser utilizados y hacerlo con un objeto crítico"
Además, D'Urgell, que ha asegurado que si es necesario irá a prisión "por convicción" aunque las personas de su entorno se lo "desaconsejan severamente", ha reconocido que volvería a repetiro.

"Cuando vuelva a hacerlo será legal porque lo mejor de nuestra Historia está por escribirse", ha concluido.

WWW.Público.es

¿ COMERÁ USTED ,CARNE CLONADA?

El ritmo de desaparición de especies animales es altísimo y de fatal pronóstico si no se detiene el ritmo de su extinción. La especie hombre avanza en esa dirección cada vez que desaparecen especies vivas, pues el ser humano es un depredador incapaz de fabricar, como las plantas, su propio alimento, y por depender del resto de la cadena alimentaria, nuestra especie está condenada desaparecer si no cambiamos de hábitos.

Cada vez con mayor frecuencia parecemos ir aceptando esta realidad y a veces encontramos actividades y manifestaciones públicas en nuestras ciudades europeas contra la violencia hacia el mundo animal y contra el consumo de cadáveres cárnicos. Dietas, como la vegetariana, o la vegana, como alternativas, permiten una alimentación sana, sin tener que encontrar en nuestro plato un animal que ha sufrido lo indecible desde la estrechez de su establo hasta una muerte de la que es consciente mientras espera su turno en el matadero.

Quien visita uno de esos antros donde se “fabrica” la materia prima de su bistec o de su chuleta no puede evitar una convulsión interior. Quien pasa por esta experiencia difícilmente vuelve a comerse un bistec o una chuleta en su vida.

Ahora el código penal español califica como delito el maltrato a los animales de compañía. Esos son síntomas de civilización, pero bien escasos... Extrañamente quedan excluidos los inocentes toros, los inocentes animales que se descuartizan en los laboratorios de las multinacionales, y todas las especies consideradas animal-alimento. Ellos son tratados como simples objetos de diversión en corridas, o en experimentos científicos para satisfacer el ego de los matarifes de blancas batas o, lo que es más común, son matados despiadadamente en mataderos para satisfacción de los paladares humanos. En esta línea se pretende ahora utilizar la carne de animales clonados, el último grito del mundo animal en sentido literal.

La Administración Federal de Alimentos y Medicamentos de EEUU, ha autorizado su consumo basado en las conclusiones de dos informes favorables realizados por Larisa Rudenko y John C Matheson. Contra estas conclusiones están en contra las asociaciones de consumidores y el público del mundo en un porcentaje abrumador, porque no se fían de ese tipo de alimento, ni de la conclusión de esos dos expertos…Hasta que presumiblemente los “sensatos” expertos médicos, o veterinarios pagados por el gremio de la carne con el martilleo mediático y sus campañas publicitarias les convenzan de que es normal comer carne clonada, y que toda la carne es igual de buena y saludable.

Ya de por sí la carne, como sabe cualquier médico, ni es buena ni saludable, porque acidifica la sangre, produce problemas metabólicos y origina, potencia la diabetes, causa obesidad, aumenta el riesgo de osteoporosis y de enfermedades como la gota o el cáncer. Y más aún las carnes que se producen en las granjas industriales, donde los animales son tratados con anabolizantes, tranquilizantes, y antibióticos.

Y si razones para ser vegetariano hay muchas- éticas, ecológicas y de salud-tampoco faltan para los que se oponen al consumo de carne clonada, pues los animales clonados carecen de la energía vital y la salud de aquellos que proceden. Recuérdese el caso de la clonación de la oveja Dolly, enferma con frecuencia a pesar de los cuidados exquisitos para que el experimento diese resultado y muerta prematuramente con su sistema nervioso degenerado.

Si todo el mundo supiera que los clonados mueren antes que sus “padres” celulares y enferman con más frecuencia como en el caso de la “abuela Dolly”, todo el mundo debería deducir por lógica natural que esa carne no es sana y es de peor calidad para el consumo que la de un animal normal. Pero tiene un aliciente para el mercado: se produce a niveles industriales, que es lo que interesa. Y para mayor sarcasmo se pretende venderla más cara con la excusa de que es más sana que la de un animal normal (ellos le llaman “convencional”).Ahora va a resultar que la Naturaleza es convencional, y la clonación la referencia “natural”.

¿Qué importa si los que están tras este negocio van contra las leyes de la naturaleza, el Mandamiento de no matar o la salud de los consumidores? Sin embargo, fíjense en este pequeño detalle: no se pondrá a la venta la carne de oveja clonada hasta que no se hayan experimentado durante tres meses los resultados entre los consumidores, convertidos en conejillos de indias con toda desfachatez. Y uno tiene que preguntarse:¿No estaban tan claras las conclusiones de aquel informe favorable de los expertos? ¿O es este otro más de esa clase donde el “científico” dice lo que conviene a la multinacional que paga su salario? El detalle de las ovejas habla por sí sólo: el consumidor es ahora la cobaya. Si alguien sufre las consecuencias se sabrá mucho después. ¿Recuerdan el caso de las “vacas locas”?...La saga no ha terminado.

El mundo de la economía, las finanzas, la biotecnología y las investigaciones científicas ha perdido la noción del límite, de la moral y la decencia profesional y cada uno a su modo, pero todos en comandita se precipitan hacia sus propios abismos en caída libre, y pretenden arrastrarnos. Por el camino elegido ese es su inevitable destino, pero convencen y conducen con ellos presumiblemente a multitudes dormidas que se dejan embaucar y les siguen porque creen en la televisión como si fuese la Biblia y en científicos inmorales como si fuesen profetas.

La codicia,- motor del capitalismo,- no es síntoma de evolución personal ni lo es de civilización cuando se aplica a los inocentes animales, pero ¿de qué podemos extrañarnos se aplica a la muerte de personas como pasa a diario con sus guerras?.. Pero olvidan algo importante: que los responsables de la muerte de un ser, sea humano o animal, antes o después sufrirán sus consecuencias.

Los primeros cristianos - no confundir con los de iglesias institucionales-, eran vegetarianos, pues Jesús de Nazaret enseñó y practicó el derecho a la vida de todos los seres sin distinción alguna.

También otros, como Buda, Confucio y Lao Tse, hicieron lo propio y lo enseñaron a sus discípulos. ¿Es correcto afirmar que las personas más inteligentes no comen nada que tenga ojos? La siguiente cita es de Einstein: “Nada incrementaría tanto la posibilidad de de supervivencia sobre la tierra como el paso a una alimentación vegetariana”.

Tolstoi afirmaba: “Alimentarse de carne es un vestigio del primitivismo más grande. El paso al vegetarianismo es la primera conciencia natural de la Ilustración”. Y Gandhi: ” Creo que el crecimiento espiritual, llegado a un cierto grado, exige de nosotros que dejemos de matar a los seres vivos animales para satisfacer nuestras necesidades físicas”.

Anteriormente a todos ellos, Pitágoras ya expresó lo siguiente: “Todo lo que el hombre hace a los animales regresa de nuevo a él”. También Leonardo da Vinci fue muy claro en su tiempo: “El hombre es en verdad el rey de los animales, pues sus crueldades sobrepasan a las de estos. Vivimos de la muerte de los otros. ¡Somos tumbas andantes!”

Jesús de Nazaret se expresó con toda rotundidad afirmando que quien hiciese daño a cualquiera de los más pequeños de los seres se lo hacía a Él mismo. En el libro profético “Esta es Mi palabra” dice lo siguiente:” Y quien se entregue al eterno Dios Padre-Madre, transformando lo humano que haya en él en divino, no matará animal alguno para comer su carne y tampoco matará animal alguno deliberadamente. Tales hombres también tratarán con amor desinteresado al reino vegetal, ya que es igualmente un regalo que Dios ha creado para Sus hijos humanos. Las plantas y los frutos del campo y del bosque se regalan gustosos al hombre y quieren servirle como alimento y como medios curativos para su cuerpo enfermo”.

¿Cuándo seguiremos el ejemplo de los espíritus evolucionados y miraremos al mundo animal con el amor que merece todo ser capaz de experimentar los mismos sentimientos que nosotros: amor, tristeza, angustia, felicidad? ...Miren a los ojos de un animal y después miren los suyos. Déjese reflejar por un instante –si quiere- en los ojos de ese animal y después pregúntese lo que quiera.

Y cuando vea la carne (clonada o no) en la vitrina de la carnicería o aderezada en su mesa, piense, si lo desea, en ese animal vivo. Tal vez llegue a sentir algo diferente.

Entre tanto, en todo el mundo se matan cada año 45 mil millones de animales para el consumo humano, y una persona que come carne al final de su vida ha sido causante de la muerte de unos 450 de esos animales.

Patrocinio Navarro, Agosto 2009.

OPERACION PANDEMIA- LA MENTIRA DE LA GRIPE A H1N1

Del camp al plat, molts intermediaris al mercat?

Del camp al plat, molts intermediaris al mercat?

Per Silvia Torralba

Per una caixa de carbassons, a un petit agricultor del Maresme li paguen un euro. A milers de quilòmetres, els problemes d’un altre petit agricultor haitià són molt semblants: no aconsegueix vendre l’arròs que conrea al seu veí perquè l’arròs que arriba dels Estats Units és molt més barat. La història de l’agricultor del Maresme i d’altres agricultors catalans i de la resta d’Espanya està aquests dies en els mitjans després que, a ciutats com Tarragona i Girona, hagin sortit al carrer per demanar preus justos al camp i la ciutat. Recolzats per Unió de Pagesos, denuncien els baixos preus que l’agroindústria i les empreses de distribució els imposen i adverteixen que el 56% de la distribució està en mans de quatre grups empresarials que imposen les seves condicions i posen en perill l’agricultura tradicional.

Les protestes no són aïllades ni inesperades. L’any passat, per exemple, milers de ramaders es van manifestar a Madrid convocats per la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), i el mateix van fer els pescadors.

"En els deu darrers anys, a l’Estat espanyol han desaparegut gairebé deu explotacions agràries al dia i la població camperola activa s’ha reduït al 5,6% del total, sent majoritàriament gent gran. Amb aquestes xifres, en els propers quinze anys, l’Estat espanyol haurà d’importar el 80% dels aliments necessaris per alimentar la seva població." Aquestes xifres les dóna la fundació Terra i es recullen a Del camp al plat, llibre que s’acaba de publicar i que analitza els circuits de producció i de distribució dels aliments i dóna veu a camperols de països del sud.

Del camp a la crisi alimentària

Els responsables de Del camp al plat són Xavier Montagut i Esther Vivas, especialitzats en sobirania alimentària i consum responsable. I la seva premissa és clara: l’alimentació no és avui un dret garantit.

Una de les causes principals és que el sector agroalimentari "determina què consumim, a quin preu, de qui procedeix i com ha estat elaborat" un producte, a més, compta amb el suport d’institucions internacionals i governs, el que va en detriment de les necessitats alimentàries de les persones, adverteixen.

Prova d’això és que en l’actualitat, el nombre de persones que passen fam al món ha pujat fins als 925 milions, segons la FAO. I això malgrat que "mai en la història s’havien produït tants aliments com ara", la qual cosa significa que "el problema no està en la producció d’aliments sinó en l’accés a la mateixa", recorden a Del camp al plat.

Per donar-li la volta a aquesta situació són necessàries polítiques agràries que protegeixin el comerç agrícola local i la seguretat alimentària, adverteixen Xavier Montagut i Esther Vivas, que coincideixen amb les peticions dels agricultors catalans que es manifesten aquests dies.

Com explica a Del camp al plat la investigadora Dot Keet, del Centre d’Informació Alternativa i Desenvolupament, es tracta de modificar les polítiques actuals per evitar situacions com la següent: "Europa ens diu: ’Tu de produir flors exòtiques, les exportacions a Europa, on aconseguiràs bons preus, i així pots comprar menjar europea’. Què significa això? Que estem perdent la nostra producció d’aliments, estem produint flors en lloc d’aliments. Importa menjar?! I aquest és un continent Agrícola?”.

REVOLTA GLOBAL, PER L'AUTODETERMINACIÒ...

L’esquerra anticapitalista per l’autodeterminació, el dret a decidir i contra les provocacions feixistes.

Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista del Maresme.


Davant dels fets i de les controvèrsies originades arran de l’anunci de la convocatòria d’una consulta popular a Arenys de Munt relacionada amb el dret a decidir del poble de Catalunya i sobre quina estructura política li és és la més adequada en l’exercici de l’autoderminació, l’organització del Maresme de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista apunta les següents consideracions:

1) Aquesta iniciativa, procedent d’una entitat d’Arenys de Munt amb el suport logistic de l’Ajuntament, és del tot legítima i pot aportar dades i un mètode participatiu que posi en evidència els limits i els paràmetres que determinen l’acció i la retòrica de les elits polítiques que dominen el relat estatutari i constitucional.

2) La manifestació convocada per l’ultradreta falangista, així com les polèmiques de l’espanyolisme de tot signe i les reclamacions de prohibició fetes per Ciutadans i el PP, s’enmarquen en un seguit de reaccions ja habituals entre aquells que propugnen la supressió dels drets nacionals a l’Estat Espanyol.

3) El paper del govern de la Generalitat, particularment del Departament d’Interior dirigit per Joan Saura, és paradoxal i obre nous elements de reflexió. Interior autoritza una manifestació ultradretana contrària a la consulta (tot i que aquest departament demana que s’ajorni a una data posterior a la de la consulta adduïnt problemes d’ordre públic). Una convocatòria de l’extrema dreta, doncs, obté la llum verda del govern de Catalunya coincidint amb l’inici del procés de prohibició d’una consulta democràtica, cívica i recolzada per un Ajuntament democràtic.

4) En uns temps en què des de la Generalitat es promou el Memorial Democràtic i què reviu el debat sobre la memòria històrica amb una política de tímida recuperació d’aquesta, ens trobem davant un cas que mostra quins són els limits de l’estat democràtic, de l’aplicació de la llei de partits i que en paral•lel evidencia l’impunitat que gaudeixen les manifestacions de l’extrema dreta, en clar contrast amb les dificultats que obté un exercici puntual de consulta i de participació ciutadana no vincultant com és aquest referendum.

Sigui quin sigui el desenllaç d’aquesta polèmica, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista del Maresme, defensarà la realització de la consulta, com també valora positivament que es portin a terme iniciatives com aquesta des de baix i al marge del relat dominant sobre l’Estatut i la Constitució, i anima la població a participar-hi fent ús del dret a decidir, és a dir, del dret a l’autodeterminació dels pobles. RG-EA es suma al rebuig a les provocacions de l’ultradreta i del fonamentalisme espanyolisme i denúncia la seva impunitat i permissivitat.

REVOLTA GLOBAL-ESQUERRA ANTICAPITALISTA El Maresme, 3 de setembre de 2009.

ARRAN DE L'EBRE (CINTA ARASA)

Demá Diumenge dia 6,a les 18.30
Presentaciò del llibre
ARRAN DE L'EBRE
de CINTA ARASA

Sala de plens de l'Ajuntament de Torredembarra.

NEPAL

NEPAL

TREKKING DEL MANASLU
BUDHI GANDAKI
LARKYA PASS 5215m
MARSHANGDI KHOLA

Dissabte dia 12 a les 20.30h
Passi de diapositives

SALA D'EXPOSICIONS MAS SOLÉ
"EL CASTELL"
LA POBLA DE MONTORNÉS

Organitza:
Gent de Muntanya(Torredembarra)
Tel.630907508

Good Morning Torredembarra !!!

Per sempre....SAU

CONTRA LA DRETA I LES BASES NORDAMERICANES A LLATINOAMERICA....

Concentració davant el consolat de Veneçuela de Barcelona
Plaça Urquinaona cantonada Roger de Lluria
Divendres 4 de setembre
19:30H



Els darrers mesos Llatinoamèrica torna a ser notícia, no pr la eradicació de l´analfabetisme ni per la lluita contra la ceguesa portada a terme per la “operación Milagro”, ni per la recuperació de fonts de treball, ni per la lluita contra la fam, no, les notícies són:

Massacre d’indígenes a Pando, Bolívia;

Massacre d’indígenes a l´Amazonia Peruana;

Intervenció militar de l’exèrcit de Colòmbia en territori d´Ecuador;

Cop d’estat de nou tipus a Honduras, i ara:

Instal·lació de set bases militars nord-americanes a Colòmbia.

Aquest darrer fet ha donat peu a la reunió de UNASUR on es va posar a debat entre tots els governs de Llatinoamèrica aquest nou desembarcament de tropes nord-americanes a Llatinoamèrica. Els grups afins al narcotraficant Àlvaro Uribe (*) amb l´ objectiu de llençar una cortina de fum en relació a la greu situació creada per aquesta decisió del Govern colombià, criden a una jornada internacional el proper 4 de setembre contra el govern de Veneçuela. Les organitzacions sota signants convoquem:

Concentració davant el Consolat de Veneçuela de Barcelona
Plaça Urquinaona cantonada Roger de Lluria

divendres 4 de setembre del 2009, 19,30 h.

En defensa dels governs populars de Llatinoamèrica.

No a las bases militars nord-americanes a Colòmbia

Contra el cop d´ estat a Honduras

(*) (Arxiu Federal de Seguretat dels Estats Units, 1994 : “Senador Álvaro Uribe Vélez de ser un dels principals narcotraficants de Colòmbia, referenciat com l’home número 82 en un llistat on el lloc 79 l’ocupava Pablo Escobar Gaviria (cap del cartel de Medellín.) es va dedicar col·laborar amb el cartel de Medellín als més alts nivells del govern. Uribe va estar vinculat a un negoci de narcotràfic de narcòtics als Estats Units.”


WWW.REVOLTAGLOBAL.CAT

MAJESTAT...,VISCA LA REPÚBLICA !!!

Cayo Lara proposa al rei que es convoqui un referèndum per escollir el model d´Estat
El màxim responsable d´IU defensa que “tots els fills d´espanyols han de tenir dret a ser Caps d´Estat”

El coordinador general d´Izquierda Unida (IU) va aprofitar l´entrevista que va mantenir el passat dilluns amb el rei Joan Carles per a exposar-li diverses propostes d´IU que IU formula en diferents àmbits. Una d´aquestes és la de què es convoqui un referèndum amb el que la ciutadania pugui decidir quin model d´Estat ha de tenir Espanya, si un de republicà o un de monàrquic. Lara va dir que “l´objectiu d´IU és que tots els fills dels espanyols tinguin dret a ser caps d´Estat.”

Algunes altres propostes que el responsable el líder d´IU va plantejar al monarca va ser la de reformar la Constitució Espanyola. “Totes les persones que tenen menys de 50 anys en aquest país no han votat la Constitució”, va expressar Lara. Segons el dirigent d´IU, aquesta modificació hauria de ser immediata si el Tribunal Constitucional dictamina en contra de l´Estatut de Catalunya, ja que aquest text ha estat aprovat pel Parlament, pels catalans i pel Congrés. La reforma del Senat va ser una altra de les qüestions que Lara va posar sobre la taula al monarca. Pel dirigent d´IU és necessari que aquesta s´efectuï de manera que la Cambra Alta esdevingui una càmera de representació territorial en un model d´Estat federal, solidari i republicà.

Lara va demanar al rei la seva col•laboració per a què es realitzi una reforma de la llei electoral a Espanya “per a què hi hagi una democràcia de qualitat”, va defensar Lara.

Per la seva banda, el cap d´Estat va expressar al coordinador d´IU la seva preocupació per la crisi econòmica i per la falta d´acord entre PSOE i PP en les grans qüestions d´Estat i va demanar a Lara que intercedeixi amb els sindicats per a reconduir el diàleg social.

WWW.EUiA.CAT






--------------------------------------------------------------------------------

INTENT DE PROHIBICIO...

ERC I ICV critiquen l'intent de l'estat espanyol de prohibir la consulta d'Arenyis de Munt per la independència.
El batlle d'Arenys de Munt troba molt greu la decisió de l'advocat de l'estat, que ha presentat un recurs contra la consulta perquè considera que vulnera la llei · El Departament de Governació ho nega i diu que és legal
Les reaccions a l'intent de l'estat espanyol de suspendre la consulta popular per la independència d'Arenys de Munt no s'han fet esperar. Per Joan Ridao, secretari general d'ERC, la consulta és legítima. Ha afegit que 'ni les institucions ni l'estat' havien de tenir 'por de la democràcia'. I Joan Herrera, secretari general d'ICV, ha dit que el recurs del govern espanyol era 'desafortunat' i que la consulta havia de fer-se 'amb normalitat'.


La titular del jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona ha acceptat a tràmit un recurs presentat per l'estat espanyol contra la consulta popular. L'estat considera que la consulta vulnera la llei de bases de règim local, però el batlle, Carles Móra, pensa que hi ha una altra motivació. 'A l'estat espanyol, li molesta que fem la consulta', ha declarat a VilaWeb.

'A Arenys ja havíem fet consultes populars, en vam fer dues abans de soterrar la riera. I ara volen impedir que un poble parli; avui és Arenys, demà en pot ser un altre', ha afegit Móra. 'Des del punt de vista jurídic i administratiu, el cas és en mans des nostres advocats, que asseguren que la consulta és del tot legal. La consulta no l'organitza l'Ajuntament, sinó una comissió organitzadora. Si no es fa institucionalment, el consistori no vulnera res'.

Fonts de la Conselleria de Governació han dit, en declaracions a VilaWeb, que la consulta, en efecte, no vulnerava la llei. Els motius són, talment ha argüit el batlle, que la consulta no havia estat organitzada per l'Ajuntament. El conseller, Jordi Ausàs, no ha volgut fer cap declaració més.

Un acord municipal

Tots els partits amb representació municipal, excepte el PSC, votaren en favor de fer la consulta. La votació es va fer, en ple, a petició de la CUP i del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació. La proposta va tenir onze vots a favor: els d'Esquerra, CiU, la CUP i els Independents d'Arenys de Munt 2000. El PSC, en canvi, va votar-hi en contra, tot al·legant que a seva opció era el federalisme i no pas la independència.

La petició d'ajornament de la manifestació de Falange

L'Ajuntament d'Arenys de Munt va lliurar al Departament d'Interior un informe en què recomanava l'ajornament de la concentració que la Falange espanyola ha convocat el mateix dia en què s'ha de fer la consulta. El designi de l'Ajuntament és, principalment, d'evitar que els habitants d'Arenys se sentin intimidats i que pugui haver aldarulls i possibles agressions'.

En l'informe, l'Ajuntament d'Arenys hi ha recopilat apunts de webs i fòrums, convocatòries de Facebook, comentaris de les notícies publicades a diaris digitals, articles periodístics i molta jurisprudència. L'informe fins i tot inclou cartes de l'associació de comerciants i del mossèn d'Arenys de Munt, a qui més d'un feligrès ja li ha dit que el dia de la consulta no aniria a l'església per por de possibles avalots. Interior encara no ha dit si atenia o no l'informe, però hi ha previst que ho faci aquesta setmana.

El Departament d'Interior va comunicar a VilaWeb que, d'acord amb l'article 10 de la llei orgànica 9/1983, podia haver-hi elements per prohibir la manifestació, tot i que calien raons fonamentades. Raons que, pel batlle, es troben plantejades en l'informe. És per això que Móra confia que el Departament d'Interior veurà raonable de canviar la data de la manifestació falangista.

Adhesions al manifest de suport

Fins ara la consulta popular ha rebut nombroses mostres de suport, tant de partits polítics, com d'entitats i personalitats del món polític, cultural i associatiu. Entre el més de mig centenar de personalitats (pdf) que s'han adherit al manifest de suport a la consulta hi figura l'ex-president de la Generalitat Pasqual Maragall; els consellers d'ERC Joan Manuel Tresserras i Josep Huguet; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan (ERC); l'ex-conseller del PSC, Ferran Mascarell; el rector de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i militant socialista, Jaume Sobrequés; l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras; el diputat d'ERC al Parlament Uriel Bertran; el president de l'àmbit d'immigració de CDC, Àngel Colom; l'ex-conseller i líder de Reagrupament.cat, Joan Carretero; escriptores com Empar Moliner i Isabel Clara Simó; els músics Francesc 'Titot' Ribera i Joan Reig o l'advocada Magda Oranich i la cantant Núria Feliu, entre molts d'altres.

www.vilaweb.cat

Darrer llibre d'en Jordi Suñé

FESTIVAL BLUES'N'ROLL 2009

FESTIVAL BLUES'N'ROLL, dimarts 1 de Setembre a la Plaça de l'Escorxador deTorredembarra (dins dels actes de la Festa Major de Santa Rosalia). Amb els grups: DEVIL WIND (Torredembarra) 22:00 hTHE SLINGSHOTS (Bcn) 23:30 hVITICUS (Argentina) 01:00 hELS TRONS (Bcn) 02:45 h Entrada lliure Devil Wind estan junts des de març del 2008 per tocar els seus propis temes!Han tocat en grups com a Spanish Castle Magic, Freebird, More Experience,Aire, Papa Noes, Kennel, High Leaf, Improbables, etc. Però aquesta vegadaestrenyen la femella! Volen grans riffs, guitarres, la bateria a puntd'explotar, baixos amplis, crits, temes crus, en una paraula: ROCKANDROLL!! The Slingshots es va crear l'agost del 2008 amb la idea de recordar irecuperar l'energia rítmica del deep funk, les càlides melodies vocals delsoul i la riquesa instrumental del jazz, des dels seus orígens fins avui,per oferir un so ric en matisos musicals i ballable, apte per a qualsevolpersona amant o interessada en aquest tipus d'estil. Viticus neix a començaments de l'any 2002, quan Vitico, fundador de RIFF alcostat de Pappo, reuneix el seu fill Nicolás, i el seu nebot Sebastián performar una nova banda de rock.El 2003 s'hi suma Ariel Rodríguez, i així aconsegueixen la formació actualamb tres guitarres i tres cantants. Cap a finals d'aquell any s'edita elprimer disc Viticus, gravat a l'estudi "El Abasto", amb Claudio Romandinicom a enginyer i el guanyador del grammy Alvaro Villagra supervisant tot elprocés. La recuperació de la memòria històrica i musical és un dels elementscaracterístics d'aquests quatre gambirots que s'amaguen rere el nom d'ElsTrons. Emulant l'estètica i els dissenys dels anys seixanta de segellsmodernistes de l'època com Ediphone / Edigsa i Concèntric, reivindiquen elso garatge i cantant català. Tot i que el repertori és només de versions alcatalà, Els Trons ja estan preparant temes propis.

COOPERATIVES DE TREBALL

Què és una cooperativa?
Una cooperativa és una empresa amb valors, moderna, amb projecció de futur i basada en les persones. En una cooperativa, els socis i sòcies estableixen relacions d’igual a igual entre ells i participen de la propietat, la gestió i els resultats en funció de l’activitat aportada i segons el principi una persona, un vot.

Principis

Els principis que configuren el model cooperatiu des de fa més d’un segle es reflecteixen en l’activitat quotidiana de l’empresa i la converteixen en una fórmula moderna i amb projecció de futur, sigui quina sigui la seva tipologia.

Autoregulació

Els integrants d’una cooperativa estableixen una relació societària entre ells i tenen llibertat per fixar el seu propi calendari laboral, retribució, permisos, vacances i excedències. A més, poden optar per regir-se amb el Règim General dels Treballadors o el d’Autònoms.

Gestió

L’organització de l’activitat (sigui producció, servei, comercialització o distribució) es decideix lliurement pels socis i sòcies en termes d’eficàcia, eficiència i economia per tal d’assegurar la viabilitat de l’empresa cooperativa.

Fiscalitat

Una de les peculiaritats de les cooperatives és que part dels resultats econòmics s’inverteixen en la formació de les persones sòcies, l’enfortiment de la pròpia empresa i la col·lectivitat. L’aportació al conjunt de la societat reverteix a la cooperativa en forma d’avantatges fiscals respecte de les empreses mercantils.

Ocupació estable

Les cooperatives generen ocupació estable i tenen voluntat de permanència, alhora que afavoreixen el desenvolupament de l’economia local.


Crear una cooperativa
Si sou emprenedors i teniu una idea de negoci, penseu en la vostra empresa en clau cooperativa, sigui quin sigui el vostre sector d’activitat.

Per crear una cooperativa existeixen uns requisits previs. D’entrada, a Catalunya heu de ser com a mínim tres persones i disposar d’un capital inicial. Abans de començar, és essencial que us assessoreu àmpliament sobre els passos a seguir i quins requisits legals i tècnics preciseu.

A la Federació posem al vostre abast els millors especialistes per acompanyar-vos en el camí a la constitució de la vostra pròpia empresa cooperativa: els professionals d’ Ara_Coop, la cooperativa que crea i promou les cooperatives, tenen una gran experiència en creació d’empresa i us orientaran pel que fa als aspectes tècnics i legals necessaris a l’hora d’iniciar el vostre negoci.

La transformació d’una empresa mercantil és una altra via molt comú per crear una empresa cooperativa.

Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya
C/Premià, 15. 1ª planta. 08014 Barcelona. Tel: 93 318 81 62

A COMENÇAT LA LLIGA...

EXTREMODURO

Ara fa un any que van treure aquesta "Opera Rock".
Chapeau EXTREMO.....

El cogollo, invadido por la curiosidad, le preguntó al racimo de uva...,¿Porque tú eres legal y yo no ?

ANARCOSINDICALISME

L'anarcosindicalisme és un mitjà d'organització i un mètode de lluita i d'acció directa dels treballadors que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en els del sindicalisme revolucionari. S'inspira en fonts essencialment federalistes i anarquistes i, amb neta actuació revolucionària i clara orientació llibertària en la pràctica, tendeix constantment a conquistar les màximes millores, en tots els sentits, per a la classe obrera, amb la intenció de la seva integral emancipació, la supressió de tot gènere d'explotació i d'opressió de l'home pel seu semblant o per una institució qualsevol, i al mateix temps lluita per l'abolició de tot capitalisme i de tota forma d'Estat.

Oposat irreductiblement als sistemes socials i polítics actualment imperants, propugna per la transformació radical de les societats i règims en el-els assentats i per la instauració d'un mitjà social de convivència humana basat en els principis del comunisme llibertari.

L'anarcosindicalisme no és una doctrina ni una filosofia. El seu contingut teòric ho extreu del socialisme humanista i principalment de l'anarquisme, en els postulats del qual de defensa integral de la personalitat humana, de la llibertat, de solidaritat, de suport mutu i d'associació voluntària i federativa, troba el seu fonament més sòlid.

L'anarcosindicalisme, dins del moviment obrer modern, constitueix un corrent sindical absolutament independent, d'acusades característiques pròpies, el mateix pel seu contingut bàsic que per la seva forma d'organització i el seu desenvolupament funcional, exempt de tot centralisme i de tota burocràcia. Té sempre en compte la personalitat de l'afiliat i estimula la seva participació en la vida sindical. Respecta l'autonomia de les seccions, dels sindicats, de les federacions i confederacions. Se singularitza també pels mètodes d'acció directa que empra, per la seva dinàmica i estratègia de lluita i per la seva orientació social finalista.

Un altre dels seus trets distintius inconfusibles és el seu rebuig a tota col·laboració de classes, a tot compromís amb el capitalisme o amb l'Estat, àdhuc en nom de "l'interès nacional"; a tota participació o intervenció en organisme algun mixt o oficial depenent del govern o del patronat; als arbitratges i legalismes i a tota espècie d'intermediaris en les conteses socials quotidianes. L'anarcosindicalisme, considerant-se en lluita permanent i sense treva contra el sistema que combat i es proposa abolir, refusa tot quant limiti, coarti i interfereixi la seva llibertat d'acció. La seva posició es troba sempre a l'avantguarda de la lluita social i de les reivindicacions dels treballadors.

L'anarcosindicalisme manté viu entre les masses obreres l'esperit revolucionari. Les exercita i entrena en el combat conscient i directe voluntari, en el desenvolupament de les seves pròpies iniciatives, alhora que contribueix a la seva capacitació i màxima preparació, sobretot amb la finalitat de què puguin assumir conscientment, prescindint de tot partit polític, les seves responsabilitats en l'autogestió directa en la nova societat lliure, justa i solidària a construir i a organitzar. En ella, suprimides les classes, amb l'ajuda de tots els avenços científics i tècnics, es procurarà facilitar a tots i a cadascun, per mitjà del treball i de l'esforç individual i col·lectiu, el màxim de benestar i de seguretat, amb imprescriptible, intangible i inalienable respecte a la llibertat i a la personalitat de cada ésser humà, objectiu primordial coincident amb l'anarquisme.

L'anarcosindicalisme no pretén ser una fi en si ni crear una nova ideologia social preferentment sindicalista.

Tampoc pretén assumir total i globalment la representació i administració de la societat nova ni plasmar-la en un sentit uniforme i d'esquemes inamovibles. La seva concepció del comunisme anàrquic està viu, oberta al pervenir i a les diverses modalitats perfectibles d'aplicació, amb la condició que siguin de base essencialment llibertària.
Objectius i finalitats
L'anarcosindicalisme té clara noció que no depèn de la seva sola i única força el desencadenar la revolució social per a enderrocar al capitalisme i a l'Estat, per a aconseguir la renovació i la transformació de la societat, i que no podria tampoc assumir exclusivament totes les responsabilitats funcionals en el desenvolupament del futur. No pretén convertir-se en un nou ordre de la seva mateixa denominació, amb predomini monopolitzador determinant.

Tampoc presenta als homes el comunisme anàrquic com una panacea o fórmula màgica única de solució econòmica, social i política, sinó com una de les més viables, racionals, lògiques, justes i ètiques finalitats de caràcter sociològic per a la convivència lliure, harmoniosa i solidària entre els éssers humans que desitgen i anhelen una societat nova, sense antagonismes intestins, sense alienació de la individualitat i en la qual les relacions humanes puguin desembolicar-se sense construccions autoritàries.

Presenta la solució comunista llibertària amb ampla i oberta concepció evolutiva i perfectible, sense plans rígids ni uniformes, doncs, a més de tenir consciència de les grans mutacions i transformacions que en l'esdevenir es produiran en el món i en la humanitat, no pot ignorar que les modalitats d'aplicació del comunisme anàrquic, àdhuc conservant i afirmant una coincidència en les seves grans línies essencials i en el fonamental, encaminada sempre a la seva més òptima plena i perfecta realització oferiran les seves variants, donades les condicions reals, existents en cada país, les ambientals, de mentalitat i psicològiques les dels propis recursos naturals i del seu mateix desenvolupament econòmic, industrial i per altres causes complexes, que tenen les seves influències en el comportament dels homes i que es troben arrelades en la biologia mateixa de les societats.

Les mateixes formes d'organització sindical que adopta avui l'anarcosindicalisme dintre del sistema capitalista, amb les seves estructures industrials, agrícoles, econòmiques, financeres i altres de tipus divers complex que li són peculiars, i a les quals aquell no pot deixar de tenir presents, per a la major eficàcia del seu combat ofensiu i defensiu, no són inamovibles.

L'anarcosindicalisme, a través de les seves pròpies experimentacions, i sobre la marxa, compta amb aptitud i opció per a modificar-les o perfeccionar-les, sempre respectant les bases funcionals federalistes i d'autonomia, la finalitat i essència llibertària, en raó dels canvis mateixos que poden operar-se al ser substituït el sistema capitalista-estatal per la nova societat comunista llibertària, les bases de la qual exigiran necessaris i indispensables canvis i reajustaments, en l'ordre econòmic, de producció i de distribució, funcional i de serveis, d'organització del treball en la complexa i complicadíssima gamma de coses vitals i aspectes a considerar que afecten al conjunt social.

L'anarcosindicalisme estima que el sindicat i l'organització sindical d'aquest tipus pot i deu ser un dels pilars més ferms en el qual haurà de donar-se suport i sostenir-se la societat.

Singulars característiques de l'anarcosindicalisme
Una de les característiques i virtuts més apreciables de l'anarcosindicalisme és el respecte absolut a la personalitat de l'afiliat, al que convida constantment a militar de manera voluntària, abnegada, desinteressadament, en la vida i en la marxa del sindicat, de les seves seccions, de les federacions, de l'organització en general; a assumir les seves pròpies responsabilitats; a exposar lliurement el seu criteri, i a prendre les seves opcions i decisions en les assemblees; a participar directament en l'actuació i en la lluita; a aplicar les disposicions que es derivin d'aquells acords que, de comú consens, l'organització hagi pres. Els acords es determinen de baix a dalt dintre de l'organització anarcosindicalista.

En ella els càrrecs, que es renoven regularment, són revocables. Es rebutja el lideratge i el burocratisme. L'organització sindical anarcosindicalista compta sempre amb els seus únics i sols mitjans econòmics, a força del producte de les cotitzacions fetes efectives pels seus afiliats, per al seu desenvolupament, activitats, propaganda, solidaritat, és a dir, per a totes les atencions de tota índole. Això contribueix a assegurar la seva plena i total independència. Pot afirmar-se que no hi ha una organització sindical tan honrada com la anarcosindicalista. Els seus militants no poden aspirar a poder de cap espècie dintre d'ella, i al llarg de la seva existència han de donar prova i exemple de la seva abnegació i recta conducta personal.

L'anarcosindicalisme entén que no hi ha ni pot haver convivència lliure ni justícia social dintre de la societat de classes. Que els fonaments d'aquesta perpetuen i consagren la divisió dels homes. Que tota reforma que no destrueixi els fonaments d'aquella no canviarà el fons de les coses per als treballadors, els quals seguiran sent oprimits i explotats. Per aquestes i altres raons de principi, es manifesta contrari a la col·laboració de classes, a la cogestió, a acceptar la política de participació interessada en les empreses capitalistes. Hi ha incompatibilitat absoluta entre l'anarcosindicalisme i el sistema capitalista-estatal.

L'anarcosindicalisme és antiparlamentari per la seva posició de principi antiautoritària i per considerar tal procediment absolutament ineficaç des del punt de vista de l'emancipació efectiva de la classe treballadora. L'experiència de l'obra dels partits polítics obrers de denominació socialista, marxista, demòcrata, etcètera, que sota la inspiració del marxisme, especialment, responsable aquest de l'escisió de la Primera Internacional i del cultiu de l'acció política representativa per part dels treballadors, que va ja des de gairebé mitjans del segle passat als nostres dies, partits que en certs períodes i llocs han arribat a obtenir majoria absoluta i a formar governs, com així ho hem vist en diversos països, és suficientment eloqüent i demostrativa de l'esterilitat de la lluita en tal terreny.

Dins del sistema actual imperant tot govern socialista, socialdemòcrata, de no importa quina adjectivització, pel mecanisme mateix de les forces de pressió existents predominants en aquest sistema; pel de les seves xarxes i tentacles immersos a tot arreu, es veu precisat a servir els propis interessos del capitalisme i de l'Estat, en nom del gran interès i en detriment dels de la classe obrera.

TROTSKISMO

El Trotskismo es una tendencia dentro del marxismo y, por ende, del movimiento comunista internacional, desarrollada en gran parte por León Trotsky que, en términos generales, representa una contraposición a la visión que aplicó Stalin del marxismo-leninismo y a sus teorías sobre el "socialismo en un solo país" y la "revolución por etapas". Se acompaña, como principal motor teórico y político, del Programa de Transición y de la Teoría de la revolución permanente.

Busca, en ese desarrollo, reencauzar el proceso revolucionario soviético. Uno de sus pilares fundamentales es la teoría de "la Revolución Permanente" descrita en su libro del mismo nombre. Otro de los documentos fundamentales es el Programa de Transición, escrito también por Trotsky como base programática de la naciente IV Internacional, fundada en 1938. Uno de sus análisis para entender la evolución capitalista en los países coloniales y semicoloniales fue la teoría del desarrollo desigual y combinado.

Trotsky defendió medidas que buscaban acabar con el burocratismo dentro del Partido Comunista de la Unión Soviética (PCUS), como la rotación de cargos y una mayor concreción de las tesis leninistas del centralismo democrático, aplicadas a la estructura y organización internas del partido. Hizo aportes teóricos sobre el feminismo y el arte, y defendió la profundización económica en el socialismo a través de planes quinquenales, los cuales posteriormente serían aplicados por Stalin.

Trotsky organizó la "Oposición de Izquierda Internacional", que hasta el ascenso de Hitler en 1933, se consideró una facción de la Internacional Comunista, pese a la persecución que sus militantes sufrían por parte del estalinismo.

A partir de la victoria del nazismo sobre la clase obrera alemana, y de la caracterización de la Tercera Internacional estalinista como contrarrevolucionaria, Trotsky llamó a construir la Cuarta Internacional y partidos revolucionarios independientes en cada país.

En la década de 1930 postuló el entrismo en las organizaciones de masas de orientaciones socialistas, como forma de facilitar la inserción de los partidos adheridos a la IV Internacional en el movimiento obrero, atrayendo al sector más avanzado a su programa. Este trabajo debía hacerse siempre de manera abierta y por un espacio breve de tiempo, ya que luego los trotskistas debían fundar sus propios partidos y organizaciones. Con ese método se pudo construir el Partido Socialista Obrero, sección más grande de la nueva organización alternativa a la Komintern.

Actualmente existen, alrededor del mundo, un número elevado de organizaciones trotskistas que provienen de las agrupadas en la IV Internacional. En su momento se vieron fortalecidas en cierta forma por la caída de la Unión Soviética. En países como Portugal, Francia, Argelia, Brasil, Argentina, Bolivia y últimamente en Venezuela, las organizaciones trotskistas han adquirido mayor influencia que en otros, pero sin lograr un peso decisivo.

Molt interesant...